14 de març 2008

La dimensió local de la reforma educativa

El passat 12 de març es va fer una jornada sobre educació i món local, organitzada per la Fundació Ernest Lluch i Nou Cicle, amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de BCN i la Generalitat.

El conseller Ernest Maragall va ressaltar els aspectes "locals" de les seves propostes de renovació del sistema educatiu català, que tant el Pacte com les Bases per a la Llei tracten àmpliament: adaptació a les necessitats específiques, centres flexibles, proximitat, corresponsabilitat govern català / governs locals, planificació territorial, zones educatives, potenciar capacitat estratègica dels centres, millorar les seves possibilitats de direcció i gestió, mesura de resultats i avaluació de l'eficàcia ... molt en línia, una vegada més, amb la música (la orientació general) de les reformes europees !

Curiosament es parla de centres "proveïdors" d'educació, seguint l'enfoc de les reformes descentralitzadores impulsades per la consellera Geli en l'àmbit dels serveis de salut. Es podria aprofitar l'experiència (i les resistències !) que aquest intent de reforma va suscitar, especialment quan es tractava de constituir òrgans de govern territorial ... (en desconec els avenços, però veig a la web de la Gene que avui es constitueix el GTS de Tarragona !).

En l'article per a la revista "De Prop", de la Diputació de Barcelona, vaig recollir els aspectes "locals" de les polítiques d'educació/formació de la Unió Europea (vegeu-ne el punt 2.6).

Aprofito per recordar aquí, que, el 1996, en el primer Fòrum sobre Cohesió, en la ponència sobre "partenariat" proposàvem no tant delimitar competències entre els diferents nivells de govern, sinó articular les competències respectives. El Joan Subirats, en la seva intervenció, va insistir en aquesta idea, i la va justificar àmpliament.

I aprofito també per anotar que cal esperar els resultats de la consulta oberta feta per la Comissió l'any passat (contribucions fins el 15.12.2007), sobre les escoles del segle XXI, i amb qüestions molt interessants pel món local:
- Què pot fer-se en quant a currículums, organització de les escoles i la funció dels educadors ?
- Com poden contribuir-hi les comunitats escolars a preparar els joves europeus per a una ciutadania activa.?
- Com es pot formar i recolzar els professors i el personal de les escoles agents fonamentals del canvi?
- Quina és la millor manera de que les comunitats escolars rebin el lideratge i la motivació que necessiten per tenir èxit ? Com se'ls hi pot donar la capacitat d'evolucionar en resposta a la transformació de les necessitats i les demandes ?

Cal anotar també que la Comissió havia proposat un conjunt de 20 indicadors per seguir les necessàries reformes dels sistemes educatius, que els Estats membres han d'impulsar per aconseguir els objectius concertats en el marc de l'anomenada estratègia de Lisboa.

Malauradament, el Consell de maig de 2007 va considerar que 20 indicadors eren excessius, que suposarien massa feina, que alguns no estaven ben definits, que, per d'altres, no hi havia prou informació a l'abast ... i els dos indicadors que més podien interessar el nivell local van "caure" de la llista:

- el (10) sobre iniciatives de millora de la gestió dels centres escolars, tot i que el mateix Consell havia insistit fa anys en la necessitat de promoure eines de school management i school self-evaluation, i en reforçar la formació sobre la utilització d'aquests instruments ...

- el (11), sobre iniciatives de reconversió de les escoles en centres locals polivalents d'adquisició de coneixements (schools as multi-purpose local learning centres).

Llàstima. Caldria veure la reacció dels serveis de la Comissió, tradicionalment, molt sensibles a la dimensió regional / local de les seves polítiques, i establir contactes de complicitat interessada per seguir treballant aquesta perspectiva, fonamental per l'èxit de les reformes cap a sistemes orientats al lifelong learning.

(els documents de la Comissió i del Consell es poden trobar al servidor EUROPA)