31 de març 2008

60 anys, i una mica deprimit, potser si ...

Mirant enrera, penso que deu n'hi do les coses que he fet i viscut ...
Família, fills, política, treball, esport, arbres, llibres, ...

Però ara em veig en un moment complicat:
- políticament desubicat, proscrit al meu poble per l'aparell del partit que vaig contribuir a crear, fart de la comèdia politiquera, però buscant nous companys per imaginar noves maneres de fer ...
- professionalment aturat, administrativament "à la retraite", jubilat, però dedicat a proposar iniciatives a governants i administradors, per mirar de ser, encara, útil ...
- una mica frustrat, certament, constatant les inèrcies, els conformismes, les pors, les visions particulars interessades, una mica cansat de buscar on aportar la meva experiència, i ser útil ...
- desorientat, poc habituat a viure sense treballar, tot i que vaig fent cosetes interessants, i penjo notes al blog, massa obsessionat, potser, encara, a viure per treballar ...

Penso que estem en moments molt complexos, que ens esperen temps molt difícils, i no veig forces prou organitzades, amb idees clares i voluntat ferma, que puguin assumir el timó i explicar-les als ciutadans, per evitar que això faci un pet com un aglà. No podem plegar.

Potser fer-ne 60 és un bon moment per reorientar camins.
M'agradaria compartir preocupacions, visions, projectes. Sentir els amics al meu costat,i tenint la Montse propera, m'ajudarà a viure les dècades que em quedin amb més il·lusió i coratge.