... ja va sent hora:
(la foto és de quan era nou !)
31 de març 2008
60 anys, i una mica deprimit, potser si ...
Mirant enrera, penso que deu n'hi do les coses que he fet i viscut ...
Família, fills, política, treball, esport, arbres, llibres, ...
Però ara em veig en un moment complicat:
- políticament desubicat, proscrit al meu poble per l'aparell del partit que vaig contribuir a crear, fart de la comèdia politiquera, però buscant nous companys per imaginar noves maneres de fer ...
- professionalment aturat, administrativament "à la retraite", jubilat, però dedicat a proposar iniciatives a governants i administradors, per mirar de ser, encara, útil ...
- una mica frustrat, certament, constatant les inèrcies, els conformismes, les pors, les visions particulars interessades, una mica cansat de buscar on aportar la meva experiència, i ser útil ...
- desorientat, poc habituat a viure sense treballar, tot i que vaig fent cosetes interessants, i penjo notes al blog, massa obsessionat, potser, encara, a viure per treballar ...
Penso que estem en moments molt complexos, que ens esperen temps molt difícils, i no veig forces prou organitzades, amb idees clares i voluntat ferma, que puguin assumir el timó i explicar-les als ciutadans, per evitar que això faci un pet com un aglà. No podem plegar.
Potser fer-ne 60 és un bon moment per reorientar camins.
M'agradaria compartir preocupacions, visions, projectes. Sentir els amics al meu costat,i tenint la Montse propera, m'ajudarà a viure les dècades que em quedin amb més il·lusió i coratge.
Família, fills, política, treball, esport, arbres, llibres, ...
Però ara em veig en un moment complicat:
- políticament desubicat, proscrit al meu poble per l'aparell del partit que vaig contribuir a crear, fart de la comèdia politiquera, però buscant nous companys per imaginar noves maneres de fer ...
- professionalment aturat, administrativament "à la retraite", jubilat, però dedicat a proposar iniciatives a governants i administradors, per mirar de ser, encara, útil ...
- una mica frustrat, certament, constatant les inèrcies, els conformismes, les pors, les visions particulars interessades, una mica cansat de buscar on aportar la meva experiència, i ser útil ...
- desorientat, poc habituat a viure sense treballar, tot i que vaig fent cosetes interessants, i penjo notes al blog, massa obsessionat, potser, encara, a viure per treballar ...
Penso que estem en moments molt complexos, que ens esperen temps molt difícils, i no veig forces prou organitzades, amb idees clares i voluntat ferma, que puguin assumir el timó i explicar-les als ciutadans, per evitar que això faci un pet com un aglà. No podem plegar.
Potser fer-ne 60 és un bon moment per reorientar camins.
M'agradaria compartir preocupacions, visions, projectes. Sentir els amics al meu costat,i tenint la Montse propera, m'ajudarà a viure les dècades que em quedin amb més il·lusió i coratge.
25 de març 2008
El Paul van Buitenen, encara !
"The world is a dangerous place, not because of those who do evil, but because of those who look on and do nothing." (Albert Einstein, citat pel Paul a la seva web)El Paul continua la seva lluita pel rigor i la transparència. Ara, finalment, sembla que el Parlament Europeu, sota la seva pressió, mirarà d'aclarir i millorar els procediments per dotar de recursos operatius els parlamentaris. Vegeu la notícia a El País d'avui.
Tinc un respecte pel Paul, a qui tenia a la meva Unitat per a la Innovació a la Formació Professional. La seva tenacitat contra la dura i espessa tecnocràcia comunitària, va fer caure la Comissió Santer el març de 1999, incapassa de reaccionar als comportaments xapucers de la comissària Edith Cresson i els seus assessors. Entre d'altres, el JL Reiffers, a qui vaig haver de parar els peus davant les seves iluminades propostes sobre acreditació de competències a distància, i el menyspreu de la Comissió !
24 de març 2008
Una setmana ... "santa" ? ... Hòstia !
No volia parlar de la jerarquia catòlica: em surten de seguida qualificatius grollers.
Però ara, a punt d'acabar aquesta setmana, penso que val la pena fer un recull mesurat del què he llegit i vist: ni una sola caputxa, ni un sol tambor fascistoide ... i, als diaris, veus clares i notícies aclaridores:
- 1/ el diumenge 16, a La Vanguardia, la Pilar Rahola, comentant la mort de Cassià Maria Just, afirmava:
Mientras la jerarquía eclesiástica española se pronuncia, debate, polemiza e incluso se manifiesta, ejerciendo un duro rol social, la jerarquía catalana ha perdido la voz que secularmente había tenido y ha diluido su identidad hasta la pura penumbra. Hoy no existe la voz catalana de la Iglesia católica.
Es cierto que existen vocecitas que hablan a medias tintas, algún díscolo despistado, frases ambiguas que permiten, en los entreactos de una entrevista, vislumbrar alguna disidencia. Todo ello tan diplomático, tan asustadizo y tan servil, que desaparece en la nada. Ni en lo nacional, ni en lo social ni en lo cívico existen voces eclesiásticas libres como las que habíamos tenido.
Y eso que los tiempos hubieran urgido de verbos claros y de ideas comprometidas.
En su contra hemos gozado de silencios, besamanos y suspiros. Servilismo donde antes había existido libertad.
- 2/ el diumenge següent, 23, hi torna la Pilar, a LaV, parlant de processons:
No puedo evitar un profundo sentimiento de rechazo cuando veo las procesiones de Semana Santa. A pesar del color y el abigarramiento de sus pasos, el culto por el dolor y la muerte resulta tan explícito, que me retrotrae al Dios terrorífico que peor transcribe la trascendencia espiritual.
Ante esos pasos torturados, eso penitentes sufridos, esos encapuchados, esa cruz pesada, esas gentes que disfrutan en el llanto, me siento una extraterrestre, un ser de otro mundo, alejado de ese mundo enormemente feo, en su manida belleza ...
¿qué tipo de valores proyectan esos rituales, más allá de la tristeza, el miedo y el sentido torturado de la vida?
El Dios de bondad puede transformar a seres humanos comunes en almas extraordinarias, capaces incluso de ceder sus vidas a favor de los otros. Pero el Dios de muerte, en esta religión y en cualquiera otra, nunca elevará el alma de nadie al estadio supremo de la bondad. Amar es un verbo constructivo. Temer es un verbo destructivo. Mezclar a Dios con el dolor y la muerte nunca será un camino sereno de trascendencia. Y mucho menos, un camino de liberación.
- 3/ a El País del dilluns 24:
De las 30.970 bodas celebradas en el territorio en 2006, el 62,6% fueron civiles (en España, el 44%) y … la nostalgia de otros tiempos ha propiciado el ascenso de grupos radicales que evidencian el deterioro del poder episcopal. Con la pérdida de fuerza social, la Iglesia ha dado más protagonismo a plataformas agitadoras procatólicas como E-cristians ... Mientras estos católicos reivindican su dogma a golpe de pancarta, la influencia de su doctrina cae a ritmo vertiginoso ... sólo el 6% de los jóvenes de entre 13 y 18 años son católicos.
En 2004, en Igualada se inventó el bautizo civil: "Se trata de dar la bienvenida al recién nacido como ciudadano", y que ahora llaman "acogimiento civil". Entonces, la Conferencia Episcopal reaccionó en contra como si de intrusismo se tratara. "El bautizo civil es una estupidez radical", dijo el arzobispo de Toledo, Antonio Cañizares. Cuando, para evitar problemas, cambiaron bautismo por acogimiento, el arzobispo Cañizares moderó sus embates: "Acogimiento civil, una estupidez".
La merma de influencia se constata hasta en las declaraciones de renta. La casilla eclesiástica ha pasado del 17,1% de 2001 al 12% en 2006. Bautizos, primeras comuniones y confirmaciones van en retroceso. Y el porcentaje de bebés que ingresan en el cristianismo pasó del 54% en 2001 al 37,8% en 2005. En seis años, los seminaristas catalanes han pasado de 152 a 106 ...
- 4/ l'Arzobispo de Pamplona ensenya tota la seva riquesa moral ... (clicar per veure-ho clar)
- 5/ ... mentre el Papa marca gols fora de casa:
... profunda búsqueda personal, elección plenamente libre, preparación adecuada ...
Però ara, a punt d'acabar aquesta setmana, penso que val la pena fer un recull mesurat del què he llegit i vist: ni una sola caputxa, ni un sol tambor fascistoide ... i, als diaris, veus clares i notícies aclaridores:
- 1/ el diumenge 16, a La Vanguardia, la Pilar Rahola, comentant la mort de Cassià Maria Just, afirmava:
Mientras la jerarquía eclesiástica española se pronuncia, debate, polemiza e incluso se manifiesta, ejerciendo un duro rol social, la jerarquía catalana ha perdido la voz que secularmente había tenido y ha diluido su identidad hasta la pura penumbra. Hoy no existe la voz catalana de la Iglesia católica.
Es cierto que existen vocecitas que hablan a medias tintas, algún díscolo despistado, frases ambiguas que permiten, en los entreactos de una entrevista, vislumbrar alguna disidencia. Todo ello tan diplomático, tan asustadizo y tan servil, que desaparece en la nada. Ni en lo nacional, ni en lo social ni en lo cívico existen voces eclesiásticas libres como las que habíamos tenido.
Y eso que los tiempos hubieran urgido de verbos claros y de ideas comprometidas.
En su contra hemos gozado de silencios, besamanos y suspiros. Servilismo donde antes había existido libertad.
- 2/ el diumenge següent, 23, hi torna la Pilar, a LaV, parlant de processons:
No puedo evitar un profundo sentimiento de rechazo cuando veo las procesiones de Semana Santa. A pesar del color y el abigarramiento de sus pasos, el culto por el dolor y la muerte resulta tan explícito, que me retrotrae al Dios terrorífico que peor transcribe la trascendencia espiritual.
Ante esos pasos torturados, eso penitentes sufridos, esos encapuchados, esa cruz pesada, esas gentes que disfrutan en el llanto, me siento una extraterrestre, un ser de otro mundo, alejado de ese mundo enormemente feo, en su manida belleza ...
¿qué tipo de valores proyectan esos rituales, más allá de la tristeza, el miedo y el sentido torturado de la vida?
El Dios de bondad puede transformar a seres humanos comunes en almas extraordinarias, capaces incluso de ceder sus vidas a favor de los otros. Pero el Dios de muerte, en esta religión y en cualquiera otra, nunca elevará el alma de nadie al estadio supremo de la bondad. Amar es un verbo constructivo. Temer es un verbo destructivo. Mezclar a Dios con el dolor y la muerte nunca será un camino sereno de trascendencia. Y mucho menos, un camino de liberación.
- 3/ a El País del dilluns 24:
De las 30.970 bodas celebradas en el territorio en 2006, el 62,6% fueron civiles (en España, el 44%) y … la nostalgia de otros tiempos ha propiciado el ascenso de grupos radicales que evidencian el deterioro del poder episcopal. Con la pérdida de fuerza social, la Iglesia ha dado más protagonismo a plataformas agitadoras procatólicas como E-cristians ... Mientras estos católicos reivindican su dogma a golpe de pancarta, la influencia de su doctrina cae a ritmo vertiginoso ... sólo el 6% de los jóvenes de entre 13 y 18 años son católicos.
En 2004, en Igualada se inventó el bautizo civil: "Se trata de dar la bienvenida al recién nacido como ciudadano", y que ahora llaman "acogimiento civil". Entonces, la Conferencia Episcopal reaccionó en contra como si de intrusismo se tratara. "El bautizo civil es una estupidez radical", dijo el arzobispo de Toledo, Antonio Cañizares. Cuando, para evitar problemas, cambiaron bautismo por acogimiento, el arzobispo Cañizares moderó sus embates: "Acogimiento civil, una estupidez".
La merma de influencia se constata hasta en las declaraciones de renta. La casilla eclesiástica ha pasado del 17,1% de 2001 al 12% en 2006. Bautizos, primeras comuniones y confirmaciones van en retroceso. Y el porcentaje de bebés que ingresan en el cristianismo pasó del 54% en 2001 al 37,8% en 2005. En seis años, los seminaristas catalanes han pasado de 152 a 106 ...
- 4/ l'Arzobispo de Pamplona ensenya tota la seva riquesa moral ... (clicar per veure-ho clar)
- 5/ ... mentre el Papa marca gols fora de casa:
... profunda búsqueda personal, elección plenamente libre, preparación adecuada ...
... i nosaltres, als quatre dies de nascuts, catòlics de seguida, d'ofici !
Cínics, hipòcrites, mesquins, …
(excuseu, al final sempre em surten …)
Cínics, hipòcrites, mesquins, …
(excuseu, al final sempre em surten …)
Jubilar-me i navegar ?
M'encanten els llaüts o menorquines, amb el seu xup-xup-xup tranquil i segur.M'agradaria tenir-ne un amb vela, llatina, per navegar silenciosament, per solcar l'aigua aprofitant les corrents eòliques.
Però sóc un obsés de la cooperació, del fer conjunt, del gaudir plegats.
I quan veig passar davant de casa aquests navegants despistats, sense rumb, dubto de si jo trobaria companys per compartir la recerca de contrapunts i mirades distants ...
I val molts calés ...
Els renovadors del MAS ESTELA ...
Davant dels nous temps complicats que s'anuncien, les previsibles guerres de grups i mercats, la crisi d'idees i de pràctiques, vàrem acompanyar el Manel a buscar inspiració a les terres capdavanteres del nostre país, les primeres en veure els nous dies ...
I la vàrem trobar: un equip innovador, ell enginyer/arquitecte, ella del Maresme, han aconseguit renovar unes vinyes durant dècades abandonades. Amb principis clars, amb valors arrelats, amb voluntat ferma, respectant la natura, innovant els processos socio-econòmics, observant els astres de l'univers (...), han redonat vida i fruit a unes velles terres molt treballades per generacions passades.
Ell, l'enginyer, concebent enginys per millor treballar amb les barriques i decorant les caves.
I la vàrem trobar: un equip innovador, ell enginyer/arquitecte, ella del Maresme, han aconseguit renovar unes vinyes durant dècades abandonades. Amb principis clars, amb valors arrelats, amb voluntat ferma, respectant la natura, innovant els processos socio-econòmics, observant els astres de l'univers (...), han redonat vida i fruit a unes velles terres molt treballades per generacions passades.
Ell, l'enginyer, concebent enginys per millor treballar amb les barriques i decorant les caves.Ella assegurant les relacions, concertacions i complicitats, donant el suport, l'amor i la força necessàries. Malgrat les tramontanades.
Nosaltres, guardarem el seu exemple i gaudirem dels seus fruits ...
Nosaltres, guardarem el seu exemple i gaudirem dels seus fruits ...
15 de març 2008
L'amic Ferran Ruiz, confirma la necessitat de canvis radicals en l'educació ...
He vist en el seu blog les referències a dos articles molt interessants que ha escrit a El Periòdico, que no havia vist (enllaços al primer i al segon). Expressen, amb diferents paraules però amb molt de sentit, i sentiment, la realitat i problemàtiques educatives del nostre país, i justifiquen algunes propostes bàsiques del conseller Maragall. Especialment les referides a direcció i organització dels centres:
Un àmbit que necessita un canvi radical és el sistema de direcció i lideratge escolar, autèntic fre a la millora de l'educació pública a Espanya. Això és així no per culpa de les persones que exerceixen amb esforç els càrrecs directius que tenen assignats, sinó per la miopia persistent de les administracions educatives, que han creat un sistema de direcció ple de restriccions mentals i funcionals, sense capacitat efectiva per intervenir sobre la realitat.
. . .
El problema és tan profund que seria erroni creure que n'hi ha prou de seleccionar bons directors, donar-los uns cursos i concedir-los més competències. Els centres educatius són institucions molt complexes que no poden funcionar pel sistema d'ordeno i mando, de manera que, per gestionar-los i obtenir bons resultats, els directors han de comptar amb coalicions ben articulades i sistemes de suport. Es tracta, doncs, d'instituir sistemes de lideratge escolar a llarg termini i de fer-ho recollint el millor de l'experiència del món empresarial, així com una visió oberta i internacional dels reptes educatius.
En el segon article, les seves consideracions i propostes sobre les competències bàsiques són clares i pràctiques.
Amb la vista posada a afrontar amb èxit a llarg termini totes aquestes noves realitats convé reconèixer que ... els centres d'ensenyament amb prou feines s'han adaptat en aspectes crucials d'organització i funcionament. Fins i tot la visió del que constitueix aprendre i educar-se es manté substancialment estàtica, sense donar la pertinent prioritat al fet que ... tots els escolars adquireixen sòlidament les habilitats bàsiques sobre les quals es construeixen totes les altres.
Per això és imprescindible garantir que des de ben joves tots i cadascun dels nens i nenes llegeixin bé, escriguin correctament, s'expressin verbalment amb fluïdesa i dominin els aspectes fonamentals del càlcul ... el realisme aconsella establir un mecanisme per controlar en quina mesura s'aconsegueix ... s'hauria d'establir una prova o revàlida de competències d'alfabetització i càlcul (no de coneixements de tipus curricular) a una edat molt primerenca, com ara 10 o 11 anys, quan encara no és massa tard.
El resultat no seria una puntuació comparativa, sinó un diagnòstic individual de cadascun dels alumnes, que especifiqués en quina mesura posseeixen aquestes competències, sempre amb l'objectiu últim de fer tot el que sigui necessari per recuperar els dèficits que es detectin, reorganitzant l'activitat escolar tant com faci falta amb aquesta finalitat.
En cap cas es tractaria de filtrar o de segregar, sinó de saber el que s'ha de fer amb cada alumne, de conèixer a fons quina és la seva situació per personalitzar i guiar el seu aprenentatge abans que arribi a l'educació secundària. En nom del realisme i del rigor, aquest mecanisme hauria de ser extern als mateixos centres educatius.
Un àmbit que necessita un canvi radical és el sistema de direcció i lideratge escolar, autèntic fre a la millora de l'educació pública a Espanya. Això és així no per culpa de les persones que exerceixen amb esforç els càrrecs directius que tenen assignats, sinó per la miopia persistent de les administracions educatives, que han creat un sistema de direcció ple de restriccions mentals i funcionals, sense capacitat efectiva per intervenir sobre la realitat.
. . .
El problema és tan profund que seria erroni creure que n'hi ha prou de seleccionar bons directors, donar-los uns cursos i concedir-los més competències. Els centres educatius són institucions molt complexes que no poden funcionar pel sistema d'ordeno i mando, de manera que, per gestionar-los i obtenir bons resultats, els directors han de comptar amb coalicions ben articulades i sistemes de suport. Es tracta, doncs, d'instituir sistemes de lideratge escolar a llarg termini i de fer-ho recollint el millor de l'experiència del món empresarial, així com una visió oberta i internacional dels reptes educatius.
En el segon article, les seves consideracions i propostes sobre les competències bàsiques són clares i pràctiques.
Amb la vista posada a afrontar amb èxit a llarg termini totes aquestes noves realitats convé reconèixer que ... els centres d'ensenyament amb prou feines s'han adaptat en aspectes crucials d'organització i funcionament. Fins i tot la visió del que constitueix aprendre i educar-se es manté substancialment estàtica, sense donar la pertinent prioritat al fet que ... tots els escolars adquireixen sòlidament les habilitats bàsiques sobre les quals es construeixen totes les altres.
Per això és imprescindible garantir que des de ben joves tots i cadascun dels nens i nenes llegeixin bé, escriguin correctament, s'expressin verbalment amb fluïdesa i dominin els aspectes fonamentals del càlcul ... el realisme aconsella establir un mecanisme per controlar en quina mesura s'aconsegueix ... s'hauria d'establir una prova o revàlida de competències d'alfabetització i càlcul (no de coneixements de tipus curricular) a una edat molt primerenca, com ara 10 o 11 anys, quan encara no és massa tard.
El resultat no seria una puntuació comparativa, sinó un diagnòstic individual de cadascun dels alumnes, que especifiqués en quina mesura posseeixen aquestes competències, sempre amb l'objectiu últim de fer tot el que sigui necessari per recuperar els dèficits que es detectin, reorganitzant l'activitat escolar tant com faci falta amb aquesta finalitat.
En cap cas es tractaria de filtrar o de segregar, sinó de saber el que s'ha de fer amb cada alumne, de conèixer a fons quina és la seva situació per personalitzar i guiar el seu aprenentatge abans que arribi a l'educació secundària. En nom del realisme i del rigor, aquest mecanisme hauria de ser extern als mateixos centres educatius.
14 de març 2008
La dimensió local de la reforma educativa
El passat 12 de març es va fer una jornada sobre educació i món local, organitzada per la Fundació Ernest Lluch i Nou Cicle, amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de BCN i la Generalitat.
El conseller Ernest Maragall va ressaltar els aspectes "locals" de les seves propostes de renovació del sistema educatiu català, que tant el Pacte com les Bases per a la Llei tracten àmpliament: adaptació a les necessitats específiques, centres flexibles, proximitat, corresponsabilitat govern català / governs locals, planificació territorial, zones educatives, potenciar capacitat estratègica dels centres, millorar les seves possibilitats de direcció i gestió, mesura de resultats i avaluació de l'eficàcia ... molt en línia, una vegada més, amb la música (la orientació general) de les reformes europees !
Curiosament es parla de centres "proveïdors" d'educació, seguint l'enfoc de les reformes descentralitzadores impulsades per la consellera Geli en l'àmbit dels serveis de salut. Es podria aprofitar l'experiència (i les resistències !) que aquest intent de reforma va suscitar, especialment quan es tractava de constituir òrgans de govern territorial ... (en desconec els avenços, però veig a la web de la Gene que avui es constitueix el GTS de Tarragona !).
En l'article per a la revista "De Prop", de la Diputació de Barcelona, vaig recollir els aspectes "locals" de les polítiques d'educació/formació de la Unió Europea (vegeu-ne el punt 2.6).
Aprofito per recordar aquí, que, el 1996, en el primer Fòrum sobre Cohesió, en la ponència sobre "partenariat" proposàvem no tant delimitar competències entre els diferents nivells de govern, sinó articular les competències respectives. El Joan Subirats, en la seva intervenció, va insistir en aquesta idea, i la va justificar àmpliament.
I aprofito també per anotar que cal esperar els resultats de la consulta oberta feta per la Comissió l'any passat (contribucions fins el 15.12.2007), sobre les escoles del segle XXI, i amb qüestions molt interessants pel món local:
- Què pot fer-se en quant a currículums, organització de les escoles i la funció dels educadors ?
- Com poden contribuir-hi les comunitats escolars a preparar els joves europeus per a una ciutadania activa.?
- Com es pot formar i recolzar els professors i el personal de les escoles agents fonamentals del canvi?
- Quina és la millor manera de que les comunitats escolars rebin el lideratge i la motivació que necessiten per tenir èxit ? Com se'ls hi pot donar la capacitat d'evolucionar en resposta a la transformació de les necessitats i les demandes ?
Cal anotar també que la Comissió havia proposat un conjunt de 20 indicadors per seguir les necessàries reformes dels sistemes educatius, que els Estats membres han d'impulsar per aconseguir els objectius concertats en el marc de l'anomenada estratègia de Lisboa.
Malauradament, el Consell de maig de 2007 va considerar que 20 indicadors eren excessius, que suposarien massa feina, que alguns no estaven ben definits, que, per d'altres, no hi havia prou informació a l'abast ... i els dos indicadors que més podien interessar el nivell local van "caure" de la llista:
- el (10) sobre iniciatives de millora de la gestió dels centres escolars, tot i que el mateix Consell havia insistit fa anys en la necessitat de promoure eines de school management i school self-evaluation, i en reforçar la formació sobre la utilització d'aquests instruments ...
- el (11), sobre iniciatives de reconversió de les escoles en centres locals polivalents d'adquisició de coneixements (schools as multi-purpose local learning centres).
Llàstima. Caldria veure la reacció dels serveis de la Comissió, tradicionalment, molt sensibles a la dimensió regional / local de les seves polítiques, i establir contactes de complicitat interessada per seguir treballant aquesta perspectiva, fonamental per l'èxit de les reformes cap a sistemes orientats al lifelong learning.
(els documents de la Comissió i del Consell es poden trobar al servidor EUROPA)
El conseller Ernest Maragall va ressaltar els aspectes "locals" de les seves propostes de renovació del sistema educatiu català, que tant el Pacte com les Bases per a la Llei tracten àmpliament: adaptació a les necessitats específiques, centres flexibles, proximitat, corresponsabilitat govern català / governs locals, planificació territorial, zones educatives, potenciar capacitat estratègica dels centres, millorar les seves possibilitats de direcció i gestió, mesura de resultats i avaluació de l'eficàcia ... molt en línia, una vegada més, amb la música (la orientació general) de les reformes europees !
Curiosament es parla de centres "proveïdors" d'educació, seguint l'enfoc de les reformes descentralitzadores impulsades per la consellera Geli en l'àmbit dels serveis de salut. Es podria aprofitar l'experiència (i les resistències !) que aquest intent de reforma va suscitar, especialment quan es tractava de constituir òrgans de govern territorial ... (en desconec els avenços, però veig a la web de la Gene que avui es constitueix el GTS de Tarragona !).
En l'article per a la revista "De Prop", de la Diputació de Barcelona, vaig recollir els aspectes "locals" de les polítiques d'educació/formació de la Unió Europea (vegeu-ne el punt 2.6).
Aprofito per recordar aquí, que, el 1996, en el primer Fòrum sobre Cohesió, en la ponència sobre "partenariat" proposàvem no tant delimitar competències entre els diferents nivells de govern, sinó articular les competències respectives. El Joan Subirats, en la seva intervenció, va insistir en aquesta idea, i la va justificar àmpliament.
I aprofito també per anotar que cal esperar els resultats de la consulta oberta feta per la Comissió l'any passat (contribucions fins el 15.12.2007), sobre les escoles del segle XXI, i amb qüestions molt interessants pel món local:
- Què pot fer-se en quant a currículums, organització de les escoles i la funció dels educadors ?
- Com poden contribuir-hi les comunitats escolars a preparar els joves europeus per a una ciutadania activa.?
- Com es pot formar i recolzar els professors i el personal de les escoles agents fonamentals del canvi?
- Quina és la millor manera de que les comunitats escolars rebin el lideratge i la motivació que necessiten per tenir èxit ? Com se'ls hi pot donar la capacitat d'evolucionar en resposta a la transformació de les necessitats i les demandes ?
Cal anotar també que la Comissió havia proposat un conjunt de 20 indicadors per seguir les necessàries reformes dels sistemes educatius, que els Estats membres han d'impulsar per aconseguir els objectius concertats en el marc de l'anomenada estratègia de Lisboa.
Malauradament, el Consell de maig de 2007 va considerar que 20 indicadors eren excessius, que suposarien massa feina, que alguns no estaven ben definits, que, per d'altres, no hi havia prou informació a l'abast ... i els dos indicadors que més podien interessar el nivell local van "caure" de la llista:
- el (10) sobre iniciatives de millora de la gestió dels centres escolars, tot i que el mateix Consell havia insistit fa anys en la necessitat de promoure eines de school management i school self-evaluation, i en reforçar la formació sobre la utilització d'aquests instruments ...
- el (11), sobre iniciatives de reconversió de les escoles en centres locals polivalents d'adquisició de coneixements (schools as multi-purpose local learning centres).
Llàstima. Caldria veure la reacció dels serveis de la Comissió, tradicionalment, molt sensibles a la dimensió regional / local de les seves polítiques, i establir contactes de complicitat interessada per seguir treballant aquesta perspectiva, fonamental per l'èxit de les reformes cap a sistemes orientats al lifelong learning.
(els documents de la Comissió i del Consell es poden trobar al servidor EUROPA)
13 de març 2008
Pacte, Bases per una Llei d'Educació ... què hi diu la Unió ?
Després de l'article per l'Àrea d'Educació de la Diputació de BCN, he tingut un intercanvi d'idees amb responsables del Institut Català de les Qualificacions Professionals. Després d'haver resumit les polítiques europees de cooperació en aquest àmbit, m'he rellegit ara el Pacte Nacional per a l’Educació (signat el març de 2006), i les Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país (presentades el gener de 2008)
En els dos documents se sent una música com la que sona els darrers anys, amb força, a la Unió Europea: hi ha importants problemes de fons, cal reformar radicalment els sistemes, cal pensar en termes de lifelong learning ! (mal traduït aquí com aprenentatge permanent !!)
En el Pacte, es constata que:
En els darrers anys, les societats desenvolupades estan vivint un procés de profunds canvis que afecten tots els àmbits de la societat i les formes de vida i de treball de les persones. La irrupció de la societat de la informació i la comunicació està canviant radicalment els fonaments de la vida econòmica i, alhora, obre un nou escenari en les relacions socials i humanes.
No sols vivim una època de canvis, sinó que enfrontem el gran repte d’un canvi d’època en què apareixen amb força noves fonts de desigualtat i de fractura social. Una època que requereix dotar els ciutadans i ciutadanes d’uns sòlids fonaments educatius i formatius que els permetin fer front als nous reptes que tenim plantejats i poder afrontar amb èxit l’aprenentatge al llarg de la vida.
Es tracta d’avançar cap a una major cohesió social, de manera que el nostre sistema educatiu pugui oferir oportunitats d’aprenentatge i formació adaptades a grups de destinataris en les diverses etapes de les seves vides: joves, adults, aturats o ocupats amb risc de veure disminuïdes les seves qualificacions per un procés de canvi molt ràpid. (p. 5, tercer paràgraf)
Els elements que caracteritzen el nostre sistema educatiu necessiten d’una profunda reforma estructural que permeti assumir un paper de lideratge actiu per donar resposta a les demandes de la societat actual. (p. 6, quart paràgraf)
En les Bases per a la Llei, es diu que:
A més dels factors estrictament educatius i dels factors socials que s’han analitzat fins ara, cal considerar l’efecte del nivell educatiu global en la competitivitat de la nostra economia, especialment en un moment en què ha esdevingut una prioritat canviar les bases de la nostra prosperitat.
Tendim cap a un nou model econòmic que se centra en la gestió del coneixement i, per tant, necessitem un capital humà capaç de transformar la informació en coneixement i de contribuir a un salt decisiu en la innovació tecnològica, amb tot el que comporta d’increment substancial del nivell científic i tècnic del país, i a la vegada de noves formes empresarials i de relacions de treball.
(p. 5, tercer paràgraf)
La necessària millora de les competències bàsiques en les etapes educatives obligatòries ha de desembocar en una estructura d’ensenyaments post-obligatoris capaç de donar sortida a les necessitats de competitivitat de la nostra economia (necessitat d’innovació, d’increment de la productivitat, d’internacionalització i de qualificació de recursos humans) i a les necessitats de cohesió social.
El nou model d’ensenyaments post-obligatoris ha d’incentivar la permanència dels alumnes en els itineraris post-obligatoris; ha de potenciar l’aprenentatge del rigor científic i professional; ha d’integrar directament o indirectament els ensenyaments professionalitzadors, i ha d’afavorir itineraris professionals adequats a les necessitats actuals, amb una alta capacitat d’adaptació a la constant del canvi que presidirà el desenvolupament social i econòmic. Un model que haurà d’afavorir la flexibilitat (modularitat i capitalització d’aprenentatges) i les interconnexions que evitin la repetició d’aprenentatges ja fets.
(p. 24, quart i cinquè paràgrafs)
En ambdós documents, però, les úniques referències europees es dónen quan s'utilitzen quadres i indicadors estadístics sobre problemàtiques. Només, en el Pacte, és diu que volem situar l'educació del nostre país entre les més avançades d'Europa ...(p.11, tercer paràgraf).
Però no es cita com a marc polític de referència la convenient, la necessària coherència amb les polítiques europees, impulsades decididament i de manera concertada pels nostres socis.
Si la música és la mateixa: perquè no dir-ho ?
Perquè no explicitar aquesta dimensió europea de les nostres polítiques educatives ?
Probablement es donaria més credibilitat i legitimitat a les propostes.
En els dos documents se sent una música com la que sona els darrers anys, amb força, a la Unió Europea: hi ha importants problemes de fons, cal reformar radicalment els sistemes, cal pensar en termes de lifelong learning ! (mal traduït aquí com aprenentatge permanent !!)
En el Pacte, es constata que:
En els darrers anys, les societats desenvolupades estan vivint un procés de profunds canvis que afecten tots els àmbits de la societat i les formes de vida i de treball de les persones. La irrupció de la societat de la informació i la comunicació està canviant radicalment els fonaments de la vida econòmica i, alhora, obre un nou escenari en les relacions socials i humanes.
No sols vivim una època de canvis, sinó que enfrontem el gran repte d’un canvi d’època en què apareixen amb força noves fonts de desigualtat i de fractura social. Una època que requereix dotar els ciutadans i ciutadanes d’uns sòlids fonaments educatius i formatius que els permetin fer front als nous reptes que tenim plantejats i poder afrontar amb èxit l’aprenentatge al llarg de la vida.
Es tracta d’avançar cap a una major cohesió social, de manera que el nostre sistema educatiu pugui oferir oportunitats d’aprenentatge i formació adaptades a grups de destinataris en les diverses etapes de les seves vides: joves, adults, aturats o ocupats amb risc de veure disminuïdes les seves qualificacions per un procés de canvi molt ràpid. (p. 5, tercer paràgraf)
Els elements que caracteritzen el nostre sistema educatiu necessiten d’una profunda reforma estructural que permeti assumir un paper de lideratge actiu per donar resposta a les demandes de la societat actual. (p. 6, quart paràgraf)
En les Bases per a la Llei, es diu que:
A més dels factors estrictament educatius i dels factors socials que s’han analitzat fins ara, cal considerar l’efecte del nivell educatiu global en la competitivitat de la nostra economia, especialment en un moment en què ha esdevingut una prioritat canviar les bases de la nostra prosperitat.
Tendim cap a un nou model econòmic que se centra en la gestió del coneixement i, per tant, necessitem un capital humà capaç de transformar la informació en coneixement i de contribuir a un salt decisiu en la innovació tecnològica, amb tot el que comporta d’increment substancial del nivell científic i tècnic del país, i a la vegada de noves formes empresarials i de relacions de treball.
(p. 5, tercer paràgraf)
La necessària millora de les competències bàsiques en les etapes educatives obligatòries ha de desembocar en una estructura d’ensenyaments post-obligatoris capaç de donar sortida a les necessitats de competitivitat de la nostra economia (necessitat d’innovació, d’increment de la productivitat, d’internacionalització i de qualificació de recursos humans) i a les necessitats de cohesió social.
El nou model d’ensenyaments post-obligatoris ha d’incentivar la permanència dels alumnes en els itineraris post-obligatoris; ha de potenciar l’aprenentatge del rigor científic i professional; ha d’integrar directament o indirectament els ensenyaments professionalitzadors, i ha d’afavorir itineraris professionals adequats a les necessitats actuals, amb una alta capacitat d’adaptació a la constant del canvi que presidirà el desenvolupament social i econòmic. Un model que haurà d’afavorir la flexibilitat (modularitat i capitalització d’aprenentatges) i les interconnexions que evitin la repetició d’aprenentatges ja fets.
(p. 24, quart i cinquè paràgrafs)
En ambdós documents, però, les úniques referències europees es dónen quan s'utilitzen quadres i indicadors estadístics sobre problemàtiques. Només, en el Pacte, és diu que volem situar l'educació del nostre país entre les més avançades d'Europa ...(p.11, tercer paràgraf).
Però no es cita com a marc polític de referència la convenient, la necessària coherència amb les polítiques europees, impulsades decididament i de manera concertada pels nostres socis.
Si la música és la mateixa: perquè no dir-ho ?
Perquè no explicitar aquesta dimensió europea de les nostres polítiques educatives ?
Probablement es donaria més credibilitat i legitimitat a les propostes.
09 de març 2008
La merda basca, encara ...
... i excuseu l'expressió.
Al costat dels criminals assasins d'ETA, hi ha tota una crosta d'ambiguitats, de toleràncies, d'hipocresies ... Cal trobar formes operatives de rendició, però mentre no hi hagi entre els ciutadans bascos un rebuig radical social als terroristes, la merda basca farà pudor.
I que quatre tius, amb quatre bales, siguin capaços d'emmerdar dies i dies les nostres vides, les nostres institucions, els nostres "medias", fa fàstic. Aquesta no és merda de muntanya: remenant-la amb un bastó, desgraciats peperos, fa molta, molta pudor !
05 de març 2008
Una gran satisfacció professional !
A finals dels 90, el 97 i 98, quan era cap d'Unitat d'innovació a la FP, a la DG Educació de la Comissió, vaig batallar durament, sense èxit, amb la penya de buròcrates reaccionaris, per tirar endavant un mecanisme europeu d'anticipació de necessitats professionals.Calia anar més enllà del simple suport a petits projectes que experimentàven centenars de vegades senzilles metodologies incapaces de servir a nivell comunitari.
Ara, 10 anys després, sorpresa: el Consell adopta una resolució invitant a la Comissió a fer el què jo proposava, i en uns termes molt correctes: un added-value advisory mechanism ... a partir d'una xarxa europea liderada pel CEDEFOP (enhorabona, Avianna Bulgarelli !), ... i en relació amb el sistema europeu de prospectiva sobre l'ocupació.
Magnìfic !!! Com en tantes ocasions, els innovadors hem d'esperar a que l'olla bulli ...
04 de març 2008
Un missatge electoral ...
... una mica retocat: veieu la diferència ?Així em sembla més cooperatiu, més obert i adreçat a tots els progressistes, menys constrenyidor ...
No m'agrada massa aquest tipus de missatge fent por, suscitant votar "contra".
Però després dels dos espectacles del Rajoy, té tot el sentit ! Quina mesquinesa, quin fàstic !
El manifest dels del nou cicle ho explica molt bé, sobretot el darrer paràgraf !
( l'original deia: si (tu) no hi vas ... )
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
