07 de maig 2006

Més sobre la vaga dels metges: un article clarificador de Vicenç Navarro

Molt interessant l'anàlisi que fa de les causes de l'aturada mèdica a el Periodico del diumenge 7 de maig.

Després d'explicar la problemàtica, cap al final, es pregunta:
¿Per què llavors aquesta vaga de metges en contra del Govern tripartit? ¿Per què ara i no abans? Una causa és que les enormes frustracions existents havien d'esclatar i han trobat una Administració sensible a les seves reclamacions. Com va apuntar un dels metges en vaga: "La protesta serà ara més efectiva perquè aquest Govern és més sensible a les nostres demandes".
Una altra és l'escassetat de consultes realitzades amb els metges, infermeres i altres professionals que durant anys no han tingut (o senten que no han tingut) interlocutors en les seves negociacions amb l'Administració pública.D'aquí ve que la proposta feta per la Conselleria de Salut de crear un Consell de la Professió Mèdica de Catalunya sigui molt positiva. Aquestes i altres propostes són passos molt importants per corregir el gran dèficit financer i de coresponsabilitat professional de la sanitat pública catalana.

Aquest problema d'interlocució i de corresponsabilitat, a nivell dels hospitals i consorcis, exigeix altres estils de direcció, exigeix depassar el gerencialisme predominant, exigeix anar cap a noves formes de govern i direcció. Jo ho vaig intentar.

Una carta d'un lector al mateix diari va en la mateixa direcció:
. . . tots aquests programes (que impulsa la conselleria) han estat realitzats sense la participació d'aquells que els han de portar a terme. I és que ja fa temps que els metges han perdut el poder de decisió sobre la seva pròpia feina. Han estat desplaçats per una legió de postgraduats en gestió sanitària, que, amb criteris economicistes i interessos particulars, han anat minant la sanitat pública. Metges i infermeres emigren per obtenir ingressos més alts, però també per treballar en millors condicions, sense haver de suplir amb esforç personal les mancances del sistema . . .
(Enric Sallent Pàmies / Mollet del Vallès)