16 de maig 2006

més sobre el mètode de consulta !

Xavier Bru de Sala, a La Vanguardia del 16.05.2005, proposa fer el referendum amb una pregunta original: "¿Aprueba usted el Estatut aunque lo considere insatisfactorio?". Es a dir, que, de fet, votar equivaldria a votar Sí pero no ...

Ell considera que ... lejos de estar dividida, la sociedad catalana tiene una actitud homogénea hacia el Estatut. Ay, si la democracia fuera creativa, si pudiera hacerse una pregunta de este estilo..., no dudo que el Parlament la votaría por unanimidad. Tampoco dudo que el sería abrumador, el no insignificante y la abstención alta, pero por falta de aliciente sobre el resultado.

I després, explica que a ell li agradaria que ... el no fuera todo lo abultado posible sin llegar a poner en peligro el . Todos los que desean mayor autogobierno … estarán de acuerdo conmigo en que un sí abultado cerraría la puerta a nuevas reivindicaciones por una larga temporada. Si ganara el no, un desastre. Un sí pero no, en cambio, traduciría muy bien la actitud mayoritaria de la sociedad catalana y no cerraría el proceso, sino que lo dejaría abierto.

De fet, aquesta manera de proposar la qüestió, suposa integrar dues de les cinc opcions que jo proposava en la meva nota del dia 4 de maig (vegeu més avall):

- SI, però hauria preferit anar una mica més lluny
- SI, m'está bé així

Em sembla interessant que la discusió dobre mètodes i procediments continui, per facilitar que el debat es centri en les qüestions de fons i no sobre les interpretacions interessades d'uns i altres: que el poble pugui parlar clar !

Doncs aixó: imaginació, creativitat, innovació !