Escampa la indignació ?

Penjo un petit resum d'articles d'aquests darrers dies sobre les acampades dels indignats,
sobretot els que denuncien el bloqueig i la obsolescència dels mecanismes democràtics actuals:

- Juan José López Burniol (La Vanguardia del dissabte 11 de juny):

(cliqueu-hi a sobre per agrandir ...)

- Antoni Puigverd (LaV del dilluns 13 de juny), que considera útil el moviment dels indignats (encara que sobrevalorat pels mitjans), perquè "la nostra democràcia està cada cop més rovellada: uns pocs cabdills de cada partit controlen tot el sistema mitjançant el mètode groller de les llistes tancades ... els diputats són titelles en mans dels capitostos que fan i desfan les llistes ..." i considera "ingenu esperar que el sistema es regeneri per dins: els que frueixen del poder no acostumen a fer-se l'harakiri ..."

- l'Antoni Puigverd ja havia denunciat fa 4 anys els disfuncionaments colectius: parlava del "feudalisme democràtic" i dels molts taps que impedien dinàmiques més obertes i participades en les nostres organitzacions i institucions colectives: mireu la [ nota ] del 24.09.2007 !

- Josep Ramoneda (El País de diumenge 12 de juny), parla del final de la democràcia postfranquista i de la necessitat d'una nova etapa democràtica de millor qualitat i amb menys llast. Però constata la sensació de que "la democracia está enquistada, en manos de una casta convertida en grupo de intereses, incapaz de renovarse en las personas y de regenerarse en los comportamientos ..." i alerta del perill de que "la indiferencia ante la corrupción no haga más que agudizar esta impresión de una esfera política gastada, cargada de complicidades con el dinero y con los medios." Conclou considerant que la "naturaleza de los dos candidatos a presidente (que expresa el miedo cerval a los cambios por parte de los partidos políticos), invita a pensar que la transición será larga y que la democracia seguirá languideciendo y alimentando la indiferencia ..."

- Luís García Montero (Público de diumenge 12 de juny), es pregunta ¿Cuánto tiempo durará el respeto?, dient que "como la política no se tome muy en serio las exigencias de los jóvenes, y pretenda seguir capturando votos con los mismos comportamientos de antes, es posible que los vientos cambien y se produzca una verdadera fractura social. Lo que hoy es una afortunada demanda de dignificación de la política y la democracia, puede convertirse mañana en un populismo antipolítico y antidemocrático de muy peligrosas consecuencias. Esperemos que no...", diu, però confessa que té "más fe en la sensatez de los jóvenes que en la capacidad de autocrítica de los partidos ..."

- Manuel Vicent (El País de diumenge 12 de juny) aconsella Saber parar, perquè "la cólera tiene un recorrido muy corto" i aquesta protesta jovenil (?) corre el perill de "diluirse en un sentimiento de rebeldía difusa que algunos elementos turbios se empeñan en degradar, en subvertir o en asimilar al sistema." Per això imagina, per donar exemple de moral pública, "constituir congresos paralelos, formados por retenes de 50 jóvenes bien preparados, elegidos en asamblea, y sentados en círculo ocuparan pacíficamente la plaza de las Cortes en Madrid y los espacios abiertos frente a otras sedes autonómicas para proponer y votar soluciones concretas a los problemas reales que les atañen ..." ...

- finalment, Joan Subirats (El País de diumenge 12 de juny), insisteix en què estem en un canvi d'època, i que ens hem de preparar a afrontar nous problemes i vells conflictes amb nous formats: "No valen las fórmulas de antes. Disponer de menos recursos implica fijar mejor las prioridades ... y estas decisiones no pueden tomarse solo desde la legitimidad electoral y técnica. Transparentar datos e información (open data), abrir espacios sin querer controlarlos, generar alianzas. Combatir la incertidumbre con diagnósticos compartidos, asumiendo el explorar colectivamente respuestas ... Hemos de saber construir comunidades capaces de afrontar colectivamente lo que nos ha caído encima ..."

La renovació de l'Associació dels e i c : on som ?

El passat 16 de maig la Junta Directiva publicava la proposta de nous Estatuts.
Vaig penjar una nota en aquest blog amb un conjunt d'esmenes, justificades per una visió/concepció del què penso que hauria de ser l'Associació.

Ara, la Junta Directiva anuncia una Junta General Extraordinària pel proper 30 de juny.
Aquests darrers dies he pogut explicar una mica les meves propostes a membres de la Junta, i he tingut algun contacte amb companys que varen promoure l'iniciativa ARC a les passades eleccions. No sé si hi ha altres comentaris o propostes concretes, excepte les publicades pels companys de Girona, bàsicament referents a qüestions territorials.

Llegint el mail de les Juntes del Colegi/Associació, donaria la impressió, caricaturitzant, de què estem en una confrontació entre "establerts" i "indignats". Segons el seu mail, les propostes de les Juntes (establertes) han rebut un ampli suport de tots els companys, tant en relació al Pla Estratègic com a la proposta concreta de Nous Estatuts. Però, en canvi, el diàleg amb els membres del colectiu ARC (indignats) ha estat, diuen, en tot moment força difícil i poc constructiu ...

Dels meus intercanvis amb els companys de l'ARC puc dir que les seves anàlisis i propostes m'han semblat, en general, potser, radicals, però absolutament respectables. I en els meus contactes amb membres de la Junta he trobat relativament poca receptivitat a les meves propostes (millor governança, més transparència, més impuls a la cooperació, més autonomia, ...).

Però en el mail de les Juntes hi ha un paragraf que no m'ha agradat gens, i que fa referència als resultats dels contactes amb integrants de l'associació ARC o membres del col.lectiu ARC. Em sembla que hi ha maneres més democràtiques d'actuar: la Junta hauria de respectar totes les posicions. I en el mail sembla actuar defensant la posició d'uns ("establerts" ?), respectable, però que és part. Tenen els altres ("indignats" ?) les mateixes possibilitats d'expresar les seves posicions ? No ho sembla.

Sabrem, en temps útil, els eventuals comentaris a la proposta de nous Estatuts fets via la web ? O les reaccions sorgides en les sessions informatives organitzades a correcuita ? Tindrem la versió eventualment revisada del projecte de nous Estatuts uns dies abans de la Junta General Extraordinària, amb temps suficient per apreciar-la ?

Esperem-ho.

De moment, fent el punt (faire le point ...), el meu balanç d'aquest procés és aquest:

(cliqueu-hi a sobre per ampliar)
La versió word la podeu descarregar [ aquí ]

Alguns companys consultats, l'han valorada positivament, considerant-la racional, assenyada i sentida, punyent, útil per a despertar el nostre colectiu, molt adormit, poc conscient de tots els riscos i reptes que s'hi plantejen ...

Les qüestions obertes que plantejo al final de la nota són:

- La reforma dels Estatuts és una condició necessària, però no suficient, per impulsar una associació molt més oberta i participada, molt més efectiva, rigorosa i sensible a les problemàtiques de tots els enginyers.

- Reaccionarà el colectiu d'enginyers associats i participarà per dotar-se d'una associació enfortida per encarar millor el futur, ... o s'ho mirarà, indiferent, com fins ara ?

- Voldran i sabran els actuals dirigents impulsar dinàmiques més obertes i cooperadores, per promoure una associació més viva i útil als enginyers i a la societat ?

Tant de bo !

Aprofito per penjar alguns articles dels Estatuts dels Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central.
Senzills, contenen mecanismes de governança com els què jo proposo pels nous Estatuts dels EIC,
... i que no semblen massa ben vistos, ara per ara, per la nostra actual Junta Directiva:

Article 20.- Són funcions i competències de l' Assemblea General: ...
b/ Aprovar els programes i plans d'actuació ...
d/ Examinar i aprovar la memòria anual de la Junta Directiva ...
f/ Aprovar l' estat de comptes de l' Associació i els pressupostos.

Article 27.- Les funcions i les facultats de la Junta Directiva són:
a/ L' execució i compliment dels acords de l' Assemblea General ...
d/ Proposar a l' Assemblea General els programes d' actuació general i específics ... donant compte del seu compliment en la propera Assemblea General ...
f/ Presentar en l' Assemblea General els pressupostos, els balanços, les liquidacions de comptes i les propostes de quotes per a la seva aprovació.
g/ Elaborar la memòria anual d' activitats, i sotmetre-la a l' Assemblea General per a la seva aprovació.

Òsties pel PUIG

... segons publicava El País el dissabte dia 4. Quanta hipocresia junta ! ... fins i tot els predicadors de l'entrada de la catedral semblàven sorpresos ...















Varem ser a Tarragona, on la Montse va anar a pregonar.



Davant l'Ajuntament, els indignats que encara resisteixen, respectuosos, demanen disculpes.

I al parc del camp de Mart, l'espectacular carpa: hi hem d'anar !

OPEN DATA / DADES OBERTES

Interesant article per contribuir, concretament, a millorar la transparència i la governança de les administracions ... i d'altres organitzacions i institucions !

Calen altres polítiques ...

... que no seran possibles sense altres maneres de fer política !

(a desenvolupar, la frase és maca !)

I la nostra filla Maria hi està d'acord !

Indignats: construir les eines d'actuació cívica per la democràcia

El moviment de les acampades és complex i divers. Jo em quedo amb l'aspecte esperançador que suposa el fet de que milers de ciutadans hagin reaccionat per mostrar la seva indignació, saltant del sofà conformista i sortint al carrer a compartir preocupacions.

Fa tres anys que vaig deixar el PSC i que vaig començar a escriure idees per fer política des de fora de "la" política tradicional. Per provocar, el juny de 2008 vaig suggerir muntar un sindicat de ciutadans. Vaig explicar-ho a l'antiga Televisió de Mataró, l'estiu de 2008, i durant el 2009 vaig preparar (com no ...), un powerpoint per explicar-ho amb experiències concretes.

Les reflexions i propostes em semblen del tot oportunes en aquests moments:
- cal enfortir la democràcia, fer-la més viva, més oberta, més real i efectiva ...
- cal promoure la renovació dels partits que proposen solucions colectives als problemes colectius
- i, sobretot, cal construir eines d'actuació, d'intervenció ciutadana per impulsar aquests processos.

Els polítics sols, difícilment ho faran si no senten la pressió cívica. Tancats en la seva lògica electoralista, en la seva bombolla institucional, obsessionats en les seves picabaralles pel poder, pels impactes mediàtics, difícilment treballaran per concertar reformes radicals cap a una ciutadania informada, autònoma, activa i responsable.

(Reflexió d'indignats a Arriaga/Bilbao)

A finals del 2010, després d'algunes xerrades amb amics,
vaig escriure un Manifest més directe i senzill, per entendre'ns:

La meva petita contribució:

- el Manifest per entendre'ns, per FER POLITICA DES DE LA CIUTADANIA

- les notes al blog amb reflexions i experiències sobre iniciatives ciutadanes, sobre la idea del sindicat de ciutadans i, en general, per la millora de la governança: les podeu veure a les CARPETES corresponents, a dalt, a l'esquerra !



Hauré d'anar a les acampades per fer algunes piulades sobre paper ...
Se'ns pixen a sobre ... i diuen que plou !
Si no ens deixeu somniar ... no us deixarem dormir !
Calen palanques per fer saltar els taps !

Sobre resultats de les Municipals a Mataró

(clicant sobre els quadres els podeu ampliar per llegir-los millor !)

Probablement hi ha resultats forts: canvi d'alcalde, entrada de PxC amb 3 regidors, sortida d'ERC ...
Però en aquesta nota vull recollir dades comparatives generals, i fer una petita anàlisi per sobre del teatre de les llistes. Vull mirar d'intuir les tendències de fons, i ho faig comparant un període llarg: des de 2003, temps d'esperança, fins ara, el 2011, temps de decepció, d'indignació.

La metodologia utilitzada consisteix en agrupar totes les dades en 4 grups bàsics:
- els que passen o no veuen clara cap opció: indiferents, indignats, escèptics, desesperançats ...
- els que opten per solucions colectives, solidàries, conjuntes, cooperatives ...
- els que pensen en opcions privades, particulars, en la llibertat de cadascú d'espavilar-se i ser competitiu ...
- i els que semblen atemorits, que es senten indefensos, que es veuen maltractats, i que busquen algú que els hi resolgui ràpid i fàcil el seu problema ...










Les dades diuen que, el 2003:
- 3 de cada 10 electors, decidien opcions colectives,
- 2 de cada 10, ho feien per opcions privades,
- 4 de cada 10 passaven o no sabien què votar
- i menys de mig ciutadà de cada 10 que votava opcions populistes ...

I, en canvi, ara, el 2011:

- 11 de cada 34 ciutadans, sobre 100, que votaven per opcions colectives, ho ha deixat de fer-ho, és a dir, 1 de cada 3 s'ha desanimat, i ja només són 2 de cada 10 els qui confien en solucions solidàries;

- només 1 de cada 23 ha deixat de confiar en les opcions privades, particulars, competitives, i continuen essent 2 de cada 10 ( 2,3 el 2003 i 2,2 el 2011), els qui prenen aquesta opció;

- 1 de cada 10 ( un 9%, la gran majoria dels qui buscaven opcions colectives), ara passa, desconfia, o li és indiferent qui mani, i ja són 5 de cada 10 ciutadans, la meitat dels electors !

- menys d'un de cada 10 electors, 3 de cada 100, opta per passar a confiar en opcions populistes, i aquest grup ja representa un 6% del total de ciutadans.

Només 4 de cada 10 confia en opcions polítiques tradicionals ...

Què ha passat en altres ciutats ?
A Badalona, on el PP ha fet una campanya extraordinàriament populista i demagògica, els descontents l'han votat ... i els populistes (PxC) han tret resultats insignificants.

Malgrat les tendències explicades pel context general, en ciutats concretes i grans, els resultats han estat diferents. Lleida sobretot, però també Sabadell, Granollers, ... Perquè ?

No és tan un problema de les polítiques concretes, que també, com de la manera d'explicar els problemes, de plantejar les solucions i de liderar els processos: pedagogia, competència, autoritat, credibilitat, confiança ...


Ferrán Requejo acaba un article a La Vanguardia d'avui dient que:
En todo caso, los acampados, a pesar de ser muchos, comparados con los votantes son pocos, incluso poquísimos. Pero no todos los indignados están acampados. Esto es lo que deberían interiorizar los políticos. Los indignados no son la suma de los acampados, los votantes en blanco o nulo y los abstencionistas. Son muchos más. Muchos que votan, desde hace tiempo, al mal menor, tapándose la nariz y a regañadientes. Los indignados son tantos que si formaran un partido arrasarían. Antes que ello se produzca –y no hagamos bromas, la historia del siglo XX, en Alemania y en Italia, debe ser una permanente lección– la clase política española debe rectificar ...

Indignació ... mobilització !

Una reflexió interessant d'un dels indignats:
quan el periodista li pregunta quines alternatives o propostes tenen, respón que són els polítics qui les han de fer, que per això cobren ...
Els ciutadans, si les consideren oportunes, ja les votarán. I, sinó, ... s'indignarán !

Adjunto fotos meves del dilluns 23 a la Plaça Catalunya, amb molt d'ambient encara.
I moltes ganes tothom de dir-hi la seva: tots piulant, twittejant sobre paper !

Projecte de nous ESTATUTS per l'Associació d'enginyers

Fa gairebé una mica més d'un any que va començar la reflexió estratègica al Colegi/Associació d'Enginyers per tal d'adequar les institucions als nous temps, a les noves problemàtiques i perspectives.

He penjat diverses notes en aquest blog, al respecte, que podeu veure a la carpeta enginy/enginyers.

Ara toca adaptar els Estatuts, la nostra constitució. La Junta Directiva hi ha treballat força, i aquest dilluns ha fet pública la seva proposta de nous Estatuts, a la web dels enginyers. Com hi he participat indirectament, informalment, tenia mig embastades unes reflexions i propostes, que avui he acabat de concretar en un document declaratiu, d'anàlisi i propostes.

Podeu descarregar-vos-el [ aquí ]
De fet, té tres parts:

- 2 pàgines manifestant algunes idees que serveixen de marc de referència, de justificació de les meves propostes;

- 1 pàgina amb algunes apreciacions sobre les propostes estratègiques i estatutàries de la Junta;

- 6 pàgines més amb un conjunt de 15 esmenes.

Aquestes esmenes pretenen:
- explicitar millor les finalitats, l'objecte social de l'Associació, i els tipus de socis ...
- aconseguir una associació més viva, millorant-ne la governança i la transparència;
- assegurar un funcionament més eficaç i eficient de les comissions i dels altres instruments de cooperació;
- procurar més autonomia i independència a l'Associació;
- proposar la modificació o supressió d'alguns elements (cooptació, transició, ... )

A la intempèrie, si, com els de la Medusa ...

Condensat en un petit article, publicat a La Vanguardia el 12 de maig, aquí tenim un inventari de tots els mals que patim, i que fan sentir-nos nàufrags desesperats com els pobres que va pintar Géricault.

Com La Vanguardia ha canviat les maneres d'accedir a la versió impresa,
no he pogut reproduir el text en català, que em sembla més punyent en les paraules i expressions.

(feu "clic" a sobre per llegir-lo millor !)
(sembla que, en català, encara no és reconegut el verb "clicar" ...)

Val la pena guardar-lo, amb la imatge de la Medusa a que es refereixen els autors ...

La web del Louvre explica l'historia d'aquest quadre,
i resulta apassionant: el vaixell francés La Medusa, embarrancat el 1816 davant les costes del Senegal, en una operació de suport a la colonització !

Simplificar, aprimar, reduir l'administració ?

Potenciar les capacitats de govern i d'impuls social, econòmic i tecnològic !

Probablement hi ha burocràcia sobrera, probablement hi ha procediments exagerats. Probablement hi ha estructures duplicades, mal concebudes. Probablement hi ha molts càrrecs, molts contractats que no responen a les necessitats operatives efectives. Segur.

Però en la majoria de crítiques i propostes per simplificar l'administració em sembla veure'hi una ideologia contrària a considerar el govern i les administracions com a garants de convivència i motors de progrés, com a mecanismes indispensables per donar solucions colectives als problemes colectius.

Segur que molts governs, molt governants, moltes administracions no responen a les funcions exigides. Però compte: o busquem plegats les solucions, o anirem enrere cap a la selva. Sovint hi ha reflexions d'experts que anuncien un retorn a l'edat mitjana ...

Dit això, penjo aquí algunes imatges de la campanya electoral pels governs locals. Corresponen a candidats socialistes (però en trobaríem de semblants, i pitjors !, en totes les altres opcions), i fan referència a l'experiència i les competències dels candidats.

La primera, les declaracions clares i sinceres de l'Àngel Ros, bon amic, amb qui varem fer coses plegats els anys '80, quan jo predicava informatització des del Ministeri del Joan Majó. Parla de despotisme ilustrat, d'un molt ilustrat despotisme, com a estil necessari de governança. I li reconec que, en determinades circumstàncies, és un estil convenient i eficaç. Que té resultats a curt termini, però que convindria complementar amb estratègies de socialització progressiva de capacitats i responsabilitats. Jo he tingut jefes així (el Miquel Barceló, el Manel Mas ...), i aprecio molt el què van aconseguir, però lamento que no teixissin equips.


La segona, el fulletó de propaganda del Barón. Un electricista per planificar la zona agrícola, i un conserge per fer de Mataró una ciutat inteligent ... Vull pensar que és una poc encertada manera de presentar gràficament les propostes. Però m'ha xocat, i em sembla que posa sobre la taula l'adequació entre formació, experiència i competències dels candidats a governar.

No és cert que tothom pugui fer de tot amb moltes dosis de voluntarisme. Recordo els cassos dels ministres Sebastian i Pajín. O el clamorós càrrec de la veterinària Susana Bouis, responsable de millorar la funció pública catalana.

Governar, tenir la capacitat de comprensió de les problemàtiques, la capacitat d'orientació i impuls estratègic de polítiques efectives i eficients, les competències per dirigir les maquinàries gestores i administratives, sense deixar-se enredar (Sí, Ministre, sí regidor ...), no és fàcil.

Com no és fàcil, em diuen els que hi tenen experiència, fer una llista amb gent disposada, preparada. Hi fa molt les condicions de treball (el sou ...), les vies de tornada després del mandat, etc.. És un peix que es mossega la cua: sense governants competents i creïbles, difícilment la ciutadania acceptarà condicions raonables. I sense aquestes condicions, difícilment la bona gent s'hi apuntarà, arriscant la seva carrera professional. La decisió de l'Alícia Romero pot entendre's, potser, des d'aquesta perspectiva.

El cert és que pels temps que venen, les capacitats i competències de govern són més necessàries que mai. Retallar, ajustar, equilibrar, arbitrar, ... pot ser relativament fàcil. Però fer front a les tasques històriques noves de les que parla sovint Daniel Innerarity, cal molt més que voluntarisme i bona fe.

Veurem.

Perquè consti: una millora al carrer Argüelles

Després de la reunió del passat 25 de març, amb el nostre policia de barri i el seu cap [ veure ],
un petit, simpàtic, i molt útil resultat: les voreres rebaixades a les cantonades !

Cada cop que hi passo, hi penso: estupendo, concret, fàcil !

Felicitem-nos'en !

A Pamplona, amb una escapada a Donostia

Vaig anar a buscar a la Montse, i vaig aturar-me a Lleida (impressionant de modernitat, chapeau, Àngel !), per veure el TAPAS BUS que havia vist en fotos als diaris. Divertit, però molt tradicional/hortera per dins: la imaginació se'ls hi va acabar en fer la carcassa !











Cita amb la Montse a Pamplona, on segueix predicant i essent, sembla, molt útil i estimada. Però per dormir, a Estella, a casa de bons amics.


El dissabte, en bus (la Estellesa !), fins a Donostia: estructura urbana agradable, de dimensió encara més humana que Barcelona, molt accessible, amb una mica de tot. I el mar, espectacular.

Dues notes gràfiques:


- la pinta dels vents (el peine de los vientos ...), de Chillida


- i el flamant Kursaal (cures de sal ...), del Moneo.
No em va agradar gens. I això que va obtenir, el 2001, el premi al millor edifici d'Europa ! (premi Mies van der Rohe concedit per la UE).
Em sembla que trenca absolutament les formes i les línies d'una zona de la ciutat molt equilibrada.
L'antic Kursaal i unes perspectives generals del nou:












En canvi, la remodelació del museu de San Telmo la trobo molt aconseguida, molt integrada a la muntanya:

Per una millor Governança ! (publicitat ...)

Seguint els treballs de la comissió d'enginyers treballant (o havent treballat ...) a les administracions públiques, organitzem dilluns dia 9 aquesta taula de debat amb dos ponents de luxe: el Joan Subirats i el Salvador Maluquer !



Els hi hem demanat:
- que facin una mica de balanç de les actuacions i iniciatives dels governs del període 2003/2010,
- que intentin definir la problemàtica actual, en el context actual, a manera de diagnòstic,
- i que mirin de fer una primera apreciació dels primers gestos del nou govern, des de la perspectiva de la governança.

Aquestes reflexions ens haurien de servir als enginyers per orientar les nostres actuacions personals i colectives,
per la millora de l'administració i la funció pública, títol de la nostra declaració/manifest de la tardor de 2010.