. . . i les explicacions de la Pilar Rahola, tant clara i pedagògica com gairebé sempre:
(cliqueu per llegir !)
12 de febrer 2008
així, així actua, l'altre jerarquia, la del PP de Madrid !
. . . i les explicacions de la Pilar Rahola, tant clara i pedagògica com gairebé sempre:
(cliqueu per llegir !)
Un gest molt digne de Jorge M. Reverte ...
... en un doble sentit:
- per explicar una vivència íntima, dolorosa i complicada,
- per fer-ho en homenatge al doctor Montes, metge de l'Hospital públic de Leganés.
Val la pena llegir tot el relat
a El País del diumenge 3 de febrer 2008
Ens hi hem d'anar preparant, però no trobem massa el moment ...
- per explicar una vivència íntima, dolorosa i complicada,
- per fer-ho en homenatge al doctor Montes, metge de l'Hospital públic de Leganés.
Val la pena llegir tot el relat
a El País del diumenge 3 de febrer 2008
Ens hi hem d'anar preparant, però no trobem massa el moment ...
Blair, el nostre president ? No !
Aquest diplomàtic belga ens alerta de l'inconveniència de nomenar president del Consell Europeu, segons la nova formula prevista en el Tractat de Lisboa (un mandat de 2 anys i mig ...), a l'ex primer ministre britànic, Tony Blair.L'article a El País, del 10.02.2008, és clar i precís !
Jo podria afegir-hi més arguments, a partir de la meva experiència amb l'europeísme anglès, a la Comissió. Només un breu apunt. La senyora Tatcher era clarament anti-europea i ens menystenia. Blair, més murri i espabilat, des de posicions molt poc solidàries i cooperatives, va pensar que la Unió era una oportunitat de negoci que calia aprofitar.
Resultat, més del 80% de contractes d'expertesa (estudis, anàlisis, avaluacions, prospectiva, ...) eren per consultores angleses ... colonialisme intelectual, vaja ... i ara presidint-nos ? NO !!
Imaginar la filosofia d'IKEA per l'Àfrica ...
... i per tots els pobles amb tecnologies domèstiques endarrerides !
Soc un fanàtic d'IKEA, de la filosofia de concepció de mobles que inspira aquesta potent empresa. Des del '89, quan els vàrem descobrir a BXL, amb la meva dona, som habituals passejadors de les seves botigues (hem visitat la central a Stockholm), i jo ja he muntat 4 cuines amb les seves solucions. Gairebé em sé el Catàleg de memòria !
Funcionals, pràctics, senzills, ben dissenyats ... tot i que darrerament proposen algunes "horterades" fent concessions a estils recargolats d'altres èpoques.
Fa uns quants anys, el 2000, arran d'un viatge al SENEGAL, vaig pensar que caldria impulsar una moguda com la d'IKEA pels pobles africans. Aplicar la seva filosofia a les necessitats concretes dels homes i dones d'aquell continent, imaginant solucions possibles en el seu context: estils de vida, recursos, materials, ... Em va xocar especialment el dur treball de les dones amb gibrells al cap fent quilòmetres per anar a buscar aigua.
I fins i tot vaig fer quatre gargots per imaginar un possible disseny funcional, tenint en compte camins, no vessar l'aigua, aixeta de sortida, materials, ... !
Ara penjo aquesta idea després de veure al suplement de El País, amb el New York Times, (del 7.02.2008), l'iniciativa d'Envirofit i del Aprovecho research center (patrocinats per la SHELL ...), per impulsar la utilització de petits forns de llenya que aprofiten millor l'energia i eviten fums nocius. Curiosament, quan érem al Senegal, ja hi havia propaganda a la tele de forns de ferro més eficients.
Soc un fanàtic d'IKEA, de la filosofia de concepció de mobles que inspira aquesta potent empresa. Des del '89, quan els vàrem descobrir a BXL, amb la meva dona, som habituals passejadors de les seves botigues (hem visitat la central a Stockholm), i jo ja he muntat 4 cuines amb les seves solucions. Gairebé em sé el Catàleg de memòria !
Funcionals, pràctics, senzills, ben dissenyats ... tot i que darrerament proposen algunes "horterades" fent concessions a estils recargolats d'altres èpoques.
Fa uns quants anys, el 2000, arran d'un viatge al SENEGAL, vaig pensar que caldria impulsar una moguda com la d'IKEA pels pobles africans. Aplicar la seva filosofia a les necessitats concretes dels homes i dones d'aquell continent, imaginant solucions possibles en el seu context: estils de vida, recursos, materials, ... Em va xocar especialment el dur treball de les dones amb gibrells al cap fent quilòmetres per anar a buscar aigua.
I fins i tot vaig fer quatre gargots per imaginar un possible disseny funcional, tenint en compte camins, no vessar l'aigua, aixeta de sortida, materials, ... !Ara penjo aquesta idea després de veure al suplement de El País, amb el New York Times, (del 7.02.2008), l'iniciativa d'Envirofit i del Aprovecho research center (patrocinats per la SHELL ...), per impulsar la utilització de petits forns de llenya que aprofiten millor l'energia i eviten fums nocius. Curiosament, quan érem al Senegal, ja hi havia propaganda a la tele de forns de ferro més eficients.
04 de febrer 2008
A predicar EUROPA, a IGUALADA !
L'esquema de la meva presentació:
que podeu veure a slideshare.net:
Com a referència interessant, l'editorial de Le Monde d'avui, comentant la revisió constitucional aprovada pels parlamentaris francesos a Versailles, amb el títol: L'EUROPE SANS GLOIRE ... i que acaba dient que "Il faudra, demain, plus que des habiletés tactiques pour redonner sens et dynamique au projet européen. Or celui-ci reste, en dernière analyse, la seule arme sérieuse dont dispose encore le "Vieux Continent" pour se protéger des bouleversements vertigineux dans lesquels la mondialisation, l'émergence de l'Asie et la menace terroriste nous entraînent.
01 de febrer 2008
Si el seu deu existís ...
... ja els hauria fotut fora, com va fer el seu fill, diuen, amb els mercaders del temple !
i una crida a les ovelles del ramat catòlic: reaccioneu !
Els bisbes recomanen no votar a partits que negocien amb terroristes ...
La hipocresia, la mentida, el cinisme, la manipulació, ... sembla no tenir límits per aquests personatges !
(mireu el video del José Blanco, clar, precís, directe ! )
(mireu el video del José Blanco, clar, precís, directe ! )No m'agrada parlar-ne tant, però no hauríem de callar, ... COLLONS !!!
M'agradaria veure reaccions dels feligresos de bon cor, que n'hi ha molts !
M'agradaria veure reaccions dels feligresos de bon cor, que n'hi ha molts !
De bisbes, en canvi, no sembla que n'hi hagi gaires de valents: la nota de la Conferència Episcopal va tenir 17 vots a favor, un en contra i un en blanc ... i hi havia 4 absents.
La meva petita contribució, aquesta foto que retrata molt bé la jerarquia catòlica espanyola:
i una crida a les ovelles del ramat catòlic: reaccioneu !
... i ho han fet: aquí teniu un senyal de dignitat, de l'organització Esglesia Plural !
30 de gener 2008
Carrils més estrets ? ... SI !!!
Dilluns passat, 28 de gener, el Director del Servei Català de Trànsit llençava una altre proposta per incidir en la problemàtica de la mobilitat, la seguretat, la contaminació, etc. De seguida va haver-hi reaccions radicals en contra.
Només he sentit una senyora, Patrícia Gabancho, defensar la proposta, al programa “59 segons” del dimarts 29, a La 2 de TVE a Catalunya. Enfotent-se'n, en Jordi Barbeta va dir que li demanaria un autògraf en acabar, per la originalitat de la seva posició. Sortosament, un altre participant (Joan Tàpia), es va felicitar pel fet de que els nostres governants tinguin imaginació i facin propostes innovadores !
Doncs jo hi estic d'acord !
La proposta s'entendria millor si consideréssim que, de fet, moltes vies que considerem autopistes, són, de fet, vies urbanes, en les que, lògicament, la velocitat ha de ser limitada. Exemples: de Montgat a Barcelona, o la mateixa ronda de Mataró … Més consideracions polítiques i tècniques al suplement VIVIR de La Vanguardia del dimecres 30.
Vull penjar aquí dues imatges significatives:
-- els 2,5 quilòmetres d'entrada a Barcelona venint de Mataró, amb 3 carrils estrets i un carril bus, que ha suposat una millora evident. Només falta permetre que les motos utilitzin el carril bus. Millor dit, falta legalitzar la pràctica diària dels motoristes (jo el primer, cada dia) que l'utilitzen !
-- l'iniciativa popular a Sant Just Desvern, reclamant un carril bus, estrenyent els carrils per els cotxes: exemplar ! Tant de bo poguéssim tenir la capacitat de mobilització, a Mataró, per demanar el quart carril a la ronda, tal com jo proposava en una nota anterior …
del 28.11.07
Només he sentit una senyora, Patrícia Gabancho, defensar la proposta, al programa “59 segons” del dimarts 29, a La 2 de TVE a Catalunya. Enfotent-se'n, en Jordi Barbeta va dir que li demanaria un autògraf en acabar, per la originalitat de la seva posició. Sortosament, un altre participant (Joan Tàpia), es va felicitar pel fet de que els nostres governants tinguin imaginació i facin propostes innovadores !
Doncs jo hi estic d'acord !
La proposta s'entendria millor si consideréssim que, de fet, moltes vies que considerem autopistes, són, de fet, vies urbanes, en les que, lògicament, la velocitat ha de ser limitada. Exemples: de Montgat a Barcelona, o la mateixa ronda de Mataró … Més consideracions polítiques i tècniques al suplement VIVIR de La Vanguardia del dimecres 30.
Vull penjar aquí dues imatges significatives:
-- els 2,5 quilòmetres d'entrada a Barcelona venint de Mataró, amb 3 carrils estrets i un carril bus, que ha suposat una millora evident. Només falta permetre que les motos utilitzin el carril bus. Millor dit, falta legalitzar la pràctica diària dels motoristes (jo el primer, cada dia) que l'utilitzen !
-- l'iniciativa popular a Sant Just Desvern, reclamant un carril bus, estrenyent els carrils per els cotxes: exemplar ! Tant de bo poguéssim tenir la capacitat de mobilització, a Mataró, per demanar el quart carril a la ronda, tal com jo proposava en una nota anterior …
del 28.11.0729 de gener 2008
Un antic "company" sindicalista !
La Vanguardia va publicar diumenge el perfil històric d'un vell "company" sindicalista, membre, com jo, de l'executiva de la UGT de Catalunya, a finals dels '70. Calia reconstruir el sindicat socialista, democràtic, eficient i transparent, i vàrem tenir greus problemes amb alguns membres que tenien altres interessos menys confessables !
Amb els anys, anem descobrint les motivacions, els principis i els valors que inspiraven l'acció sindical d'alguns d'aquells companys d'executiva: Luís Fuertes, Luigi García, Rafael Cerro ...
Ara toca al Víctor Surribas:
Sin duda, Surribas ha sido un espíritu inquieto que ha perseguido sus sueños. Además de haber pasado por la dirección de un sindicato o convertirse en un emprendedor de la noche a la mañana, este barcelonés de 58 años ha sido discjockey, corredor de rallies, cinturón negro de karate y atleta del Club Natació Barcelona …
Surribas entró en el mundo del seguro como administrativo de Cresa. “Empecé a moverme desde el primer día. Yo era un moderado: la USO era demasiado socialcristiana para mí y los de CCOO eran comunistas, así que me uní a la UGT. Me puse a hacer proselitismo y constituí el sindicato de los seguros de la UGT, un sector de cuello blanco, poco reivindicativo”. Poco a poco, Surribas se hizo un nombre en la organización y en 1977 pasó a ser miembro de la ejecutiva de UGT en Catalunya. “Como me gustaba ver mundo, me introduje en el departamento de Relaciones Internacionales de la Federación de Banca, Ahorro, Seguros y Oficinas del sindicato”.
“La UGT me ha dado mucho, me ha permitido conocer docenas de países y gente muy diversa, pero yo también he dado mucho al sindicato. Me había casado en 1975 y, cuando nació nuestra primera hija, yo estaba en un congreso sindical en Dinamarca”. La familia y una reorganización del sindicato empujaron a Surribas a replantearse su papel en UGT. “Fue difícil, porque estaba en la cúpula confederal de la organización, pero tuve que dejarlo”.
En Cresa, Surribas vio que sus ex compañeros le intentaban implicar de nuevo en la lucha sindical, así que decidió abandonar la empresa y montárselo él solo. Acumuló el paro a cambio de iniciar un proyecto empresarial y en 1992 nació Visu, una correduría de seguros en la calle Bruc con un despacho de menos de diez metros cuadrados.
En la UGT había aprendido a negociar y a llevar las conversaciones a mi terreno. También a rodearme de un buen equipo: por esto fiché a un ex compañero sindicalista” … Para motivar a su equipo utiliza su bagaje como sindicalista.
Amb els anys, anem descobrint les motivacions, els principis i els valors que inspiraven l'acció sindical d'alguns d'aquells companys d'executiva: Luís Fuertes, Luigi García, Rafael Cerro ...
Ara toca al Víctor Surribas:
Sin duda, Surribas ha sido un espíritu inquieto que ha perseguido sus sueños. Además de haber pasado por la dirección de un sindicato o convertirse en un emprendedor de la noche a la mañana, este barcelonés de 58 años ha sido discjockey, corredor de rallies, cinturón negro de karate y atleta del Club Natació Barcelona …
Surribas entró en el mundo del seguro como administrativo de Cresa. “Empecé a moverme desde el primer día. Yo era un moderado: la USO era demasiado socialcristiana para mí y los de CCOO eran comunistas, así que me uní a la UGT. Me puse a hacer proselitismo y constituí el sindicato de los seguros de la UGT, un sector de cuello blanco, poco reivindicativo”. Poco a poco, Surribas se hizo un nombre en la organización y en 1977 pasó a ser miembro de la ejecutiva de UGT en Catalunya. “Como me gustaba ver mundo, me introduje en el departamento de Relaciones Internacionales de la Federación de Banca, Ahorro, Seguros y Oficinas del sindicato”.
“La UGT me ha dado mucho, me ha permitido conocer docenas de países y gente muy diversa, pero yo también he dado mucho al sindicato. Me había casado en 1975 y, cuando nació nuestra primera hija, yo estaba en un congreso sindical en Dinamarca”. La familia y una reorganización del sindicato empujaron a Surribas a replantearse su papel en UGT. “Fue difícil, porque estaba en la cúpula confederal de la organización, pero tuve que dejarlo”.
En Cresa, Surribas vio que sus ex compañeros le intentaban implicar de nuevo en la lucha sindical, así que decidió abandonar la empresa y montárselo él solo. Acumuló el paro a cambio de iniciar un proyecto empresarial y en 1992 nació Visu, una correduría de seguros en la calle Bruc con un despacho de menos de diez metros cuadrados.
En la UGT había aprendido a negociar y a llevar las conversaciones a mi terreno. También a rodearme de un buen equipo: por esto fiché a un ex compañero sindicalista” … Para motivar a su equipo utiliza su bagaje como sindicalista.
“Lo mejor que puede tener un empresario es conciencia social. No soporto la expresión 'mano de obra', los trabajadores ante todo son personas. Hay que discutir con ellos las decisiones, que trabajen menos horas, pero lo hagan más a gusto. Además, esto no solo es bueno a nivel humano, sino que también es mejor para la productividad y los beneficios de la empresa” …
28 de gener 2008
La grip italiana, diu l'Antoni Puigverd ...
... a La Vanguardia d'avui ( l'article sencer )
Cuidado con esta gripe italiana. No está tan lejos de nosotros. El sistema italiano es autista: remite obsesivamente a sí mismo y se niega una y otra vez a responder a las necesidades de la mayoría social.
También la política catalana tiende en los últimos años a tal autismo.
También la política catalana tiende en los últimos años a tal autismo.
Que acabará generando vicios difíciles de extirpar.
- el desapego cínico, el primero.
- el segundo, el del reparto: a cada grupo político le corresponden unas prebendas,
unos caminos de intervención, unos raíles de influencia (una parte de TV3, una presidencia de Caixa...).
Poco a poco, se acostumbra la gente a intervenir en sociedad no en virtud de los méritos, la energía personal o la capacidad de iniciativa económica, sino en virtud de la pertenencia y fidelidad a unos grupos que acaban controlándolo todo. Que no dejan respirar a la sociedad. Y que acaban imponiendo la ley del pantano, en el que todo se enfanga. La sociedad se convierte en un puzzle acabado: inamovible. Y la política, perfumada de aromas sicilianos, queda atrapada en el pozo de la componenda y la desolación.
El "desapego cínico" el vaig conèixer jo, per primera vegada, a la Comissió Europea, entre els funcionaris frustrats i desencantats per les derives negatives del projecte europeu, quan el president Delors va deixar-ne la direcció ... i, aquí, davant de certs fets i comportaments, davant l'impotència i la frustració, em fa por caure en el cinisme fàcil !
- el desapego cínico, el primero.
- el segundo, el del reparto: a cada grupo político le corresponden unas prebendas,
unos caminos de intervención, unos raíles de influencia (una parte de TV3, una presidencia de Caixa...).
Poco a poco, se acostumbra la gente a intervenir en sociedad no en virtud de los méritos, la energía personal o la capacidad de iniciativa económica, sino en virtud de la pertenencia y fidelidad a unos grupos que acaban controlándolo todo. Que no dejan respirar a la sociedad. Y que acaban imponiendo la ley del pantano, en el que todo se enfanga. La sociedad se convierte en un puzzle acabado: inamovible. Y la política, perfumada de aromas sicilianos, queda atrapada en el pozo de la componenda y la desolación.
El "desapego cínico" el vaig conèixer jo, per primera vegada, a la Comissió Europea, entre els funcionaris frustrats i desencantats per les derives negatives del projecte europeu, quan el president Delors va deixar-ne la direcció ... i, aquí, davant de certs fets i comportaments, davant l'impotència i la frustració, em fa por caure en el cinisme fàcil !
El segón vici, el del repartiment d'influències i territoris, el pateixo des de la meva tornada de BXL: expatriat durant 15 anys, defensor radical de la lleialtat a principis i valors, a projectes polítics i a institucions, no hi ha manera de vendre la meva experiència, els meus mèrits europeus, la meva energia, les meves capacitats (limitades, i que s'acaben, probablement), i esdevinc, progressivament, un jubilat forçat !
20 de gener 2008
Attali per Sarkozy ...
Sembla que dimecres que ve, dia 23, Jacques Attali presenterà el resultat dels treballs de reflexió que li va encarregar Sarkozy.
De moment dues petites notes:
1/ de Le Monde ...
M. Attali pose le diagnostic en ces termes : "Le monde avance, la France doit croître" et "changer de vitesse", car dans un monde évoluant "à très grande vitesse", un pays trop lent "s'appauvrit", "se désole et recule". Il n'y a nul déclinisme dans ce constat, mais plutôt la conviction partagée et étayée que, malgré ses nombreux atouts, la France a pris du retard et "reste très largement une société de connivence et de privilèges". "Les conséquences de ce conservatisme général sont catastrophiques, en particulier pour les jeunes", écrit M. Attali, dont le constat rejoint sur ce point celui dressé par le socialiste Jacques Delors.
> Denuncia, de fet, l'existència de moltes "costres" ...
2/ de Les Echos:
La commission propose la suppression de l'échelon départemental dans les dix ans à venir, au profit d'un renforcement des régions et de l'intercommunalité, pour "instaurer une nouvelle gouvernance au service de la croissance". Cette proposition a déjà déclenché une vive polémique ...
> Equival a proposar la supressió de les nostres Diputacions ...
10 de gener 2008
Evolucionisme, creacionisme, ... el meu llimoner !
En el marc de la precampanya presidencial nord-americana, El PAÍS publica avui aquest petit article sobre el debat,
sempre viu i obert en aquell país, sobre l'evolucionisme i el creacionisme.
(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo)
La qüestió bàsica és que molta gent veu difícil entendre que la complexitat i diversitat de la vida al nostre planeta sigui el resultat dels mecanismes evolutius que tan bé va estudiar Darwin.
Els nostres mecanismes de visió, per exemple (que són una petita meravella tecnològica, en color i 3D, amb autofocus, etc.). Costa d'imaginar, als no experts, el procés biològic que ens ha permès disposar d'aquest instrument extraordinari.
Als meus amics els hi presento un exemple, molt més senzill i rudimentari: les espines del meu llimoner , que fa unes esplèndides llimones per reproduir-se. Aquí teniu unes breus reflexions . . . (cliqueu !)
... i un exemple de les espines, de les punxes !
Fa pocs dies el Josep Ramoneda ho deia en un article que també vaig penjar el dia 7 de gener en aquest blog: Deu és una invenció dels homes !
I el dibuixant belga Philipe Geluck ho feia dir de manera simpàtica al seu gat, le Chat !
(Mireu l'animació que vaig fer a partir dels seus dibuixos)
sempre viu i obert en aquell país, sobre l'evolucionisme i el creacionisme.
(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo)
La qüestió bàsica és que molta gent veu difícil entendre que la complexitat i diversitat de la vida al nostre planeta sigui el resultat dels mecanismes evolutius que tan bé va estudiar Darwin.
Els nostres mecanismes de visió, per exemple (que són una petita meravella tecnològica, en color i 3D, amb autofocus, etc.). Costa d'imaginar, als no experts, el procés biològic que ens ha permès disposar d'aquest instrument extraordinari.
Als meus amics els hi presento un exemple, molt més senzill i rudimentari: les espines del meu llimoner , que fa unes esplèndides llimones per reproduir-se. Aquí teniu unes breus reflexions . . . (cliqueu !)
... i un exemple de les espines, de les punxes !
Fa pocs dies el Josep Ramoneda ho deia en un article que també vaig penjar el dia 7 de gener en aquest blog: Deu és una invenció dels homes !
I el dibuixant belga Philipe Geluck ho feia dir de manera simpàtica al seu gat, le Chat !
(Mireu l'animació que vaig fer a partir dels seus dibuixos)
07 de gener 2008
Cardenals ... "sinverguenzas" ?
Així ho diu Gregorio Morán ...Després de la mani de l'Esglesia, a Madrid, sortosament hi ha reaccions a la radio i als diaris. Una de contundent, com sempre, de El Roto:
Per veure el nivell de mesquinesa d'alguns propagandistes, que comparen les polítiques del Govern espanyol amb les iniciatives de transformació social dels nazis alemanys !:
(article de J.G. BEDOYA a El País del 5 de gener 2008)
Dos articles que cal guardar:
- el de Josep Ramoneda,
04 de gener 2008
Un dibuix moralista del QUINO, extraordinari ...
... i amb el que em sento molt "representat". El meu pare era una persona molt honesta. El tinc de fa molts anys: el vaig penjar primer via el meu slidespace a la web, i ara (10.2010) el penjo com a video !02 de gener 2008
Les colònies tèxtils del Lobregat
L'objectiu de l'estrena del nou tram d'autovia era visitar les Colònies del Llobregat. Vàrem visitar-ne dues o tres. A totes, la mateixa estructura concentrada: fàbrica, vivendes, església, botiga, convent de monges, escoles, teatre, ...La sensació de tancament, d'enclavament, entre parets de muntanya i el riu a sota, amb les enlairades i imponents torres de l'amo i del director, sempre presents, és forta. És fàcil imaginar l'ambient, marcat per les jornades de treball de 12 hores, sis dies a la setmana ...
Ara, algunes s'utilitzen com a polígon industrial (Can Pons), moltes vivendes estan encara ocupades, d'altres (Can Vidal), tenen projectes avançats de reconversió residencial (Hines) que caldria seguir ... (mireu el video promocional !)
Malgrat que la data no era representativa, la sensació era de decadència, d'apagament, de tristesa. Tant de bo l'eix viari doni una nova empenta.
La web del Parc fluvial del Llobregat és un esforç molt digne de revitalització.
Sobretot pel rigor de les informacions sobre la història d'aquestes colònies, des de mitjans del segle XIX fins ara. Mireu, per exemple, la descripció del paper del capellà , peça clau del "paternalisme industrial", per garantir el recte camí de les ovelles, la cohesió i la pau social !
l'eix del Llobregat, que puja, puja cap a França !
El dissabte 29 després dels inocents, vàrem anar a veure el recent inaugurat viaducte de l'eix del Llobregat (C-16), a Puig-reig, que enllaça definitivament Manresa i Berga. Pertany al tram Puig-reig / Berga, de 21 quilòmetres, i que ha necessitat 234 milions d'euros, finançats amb el sistema de peatge a l'ombra: la Generalitat paga anualment a la concessionària en funció dels vehicles que l'utilitzen.
El President Montilla havia recordat el dia 21 que l'eix forma part de la ruta europea que connecta Barcelona amb Toulouse, i que durant el 2008 es faran els estudis per portar l'autovia fins el túnel del Cadí …
La premsa del Berguedà alerta de l’engany de les estadístiques: el Berguedà apareixerà com una de les comarques de Catalunya amb un volum més elevat d’inversió de la Generalitat en relació al nombre d’habitants.
El President Montilla havia recordat el dia 21 que l'eix forma part de la ruta europea que connecta Barcelona amb Toulouse, i que durant el 2008 es faran els estudis per portar l'autovia fins el túnel del Cadí …
La premsa del Berguedà alerta de l’engany de les estadístiques: el Berguedà apareixerà com una de les comarques de Catalunya amb un volum més elevat d’inversió de la Generalitat en relació al nombre d’habitants.
Considera que si bé és cert que l’autovia obre grans oportunitats al Berguedà, també és cert que essencialment dóna servei a la gent de Barcelona i rodalies a l’hora d’acostar-se als Pirineus …
Quan a la Comissió fèiem avaluacions de les inversions estructurals de la Unió Europea, posàvem exemples com aquest a l'hora de definir i quantificar l'impacte real de les infrastructures !
Quan s'ha fet aquest camí moltes vegades i en totes les condicions, passar-hi ara és una passejada còmode i tranquil·la: de Cal Pons (la Colònia) fins la porta de casa, a Mataró, una horeta justa, sense passar de 120 ni de 80 (on toca) !
Sortint de l'autovia per dinar, vàrem veure la màquina de tren que guarden a Navàs. No hi ha cap rètol, no sabem què feia, quan, n'hi d'on venia ... però ja és molt que l'hagin conservat al mig del poble. Si els quemacus no passen de llarg, i s'aturen a dinar, potser la valoritzaran més. Un gran repte per a aquestes poblacions: adaptar-se als nous trànsits !
Quan a la Comissió fèiem avaluacions de les inversions estructurals de la Unió Europea, posàvem exemples com aquest a l'hora de definir i quantificar l'impacte real de les infrastructures !
Quan s'ha fet aquest camí moltes vegades i en totes les condicions, passar-hi ara és una passejada còmode i tranquil·la: de Cal Pons (la Colònia) fins la porta de casa, a Mataró, una horeta justa, sense passar de 120 ni de 80 (on toca) !
Sortint de l'autovia per dinar, vàrem veure la màquina de tren que guarden a Navàs. No hi ha cap rètol, no sabem què feia, quan, n'hi d'on venia ... però ja és molt que l'hagin conservat al mig del poble. Si els quemacus no passen de llarg, i s'aturen a dinar, potser la valoritzaran més. Un gran repte per a aquestes poblacions: adaptar-se als nous trànsits !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
