La grip italiana, diu l'Antoni Puigverd ...

... a La Vanguardia d'avui ( l'article sencer )

Cuidado con esta gripe italiana. No está tan lejos de nosotros. El sistema italiano es autista: remite obsesivamente a sí mismo y se niega una y otra vez a responder a las necesidades de la mayoría social.

También la política catalana tiende en los últimos años a tal autismo.

Que acabará generando vicios difíciles de extirpar.

- el desapego cínico, el primero.

- el segundo, el del reparto: a cada grupo político le corresponden unas prebendas,
unos caminos de intervención, unos raíles de influencia (una parte de TV3, una presidencia de Caixa...).

Poco a poco, se acostumbra la gente a intervenir en sociedad no en virtud de los méritos, la energía personal o la capacidad de iniciativa económica, sino en virtud de la pertenencia y fidelidad a unos grupos que acaban controlándolo todo. Que no dejan respirar a la sociedad. Y que acaban imponiendo la ley del pantano, en el que todo se enfanga. La sociedad se convierte en un puzzle acabado: inamovible. Y la política, perfumada de aromas sicilianos, queda atrapada en el pozo de la componenda y la desolación.

El "desapego cínico" el vaig conèixer jo, per primera vegada, a la Comissió Europea, entre els funcionaris frustrats i desencantats per les derives negatives del projecte europeu, quan el president Delors va deixar-ne la direcció ... i, aquí, davant de certs fets i comportaments, davant l'impotència i la frustració, em fa por caure en el cinisme fàcil !

El segón vici, el del repartiment d'influències i territoris, el pateixo des de la meva tornada de BXL: expatriat durant 15 anys, defensor radical de la lleialtat a principis i valors, a projectes polítics i a institucions, no hi ha manera de vendre la meva experiència, els meus mèrits europeus, la meva energia, les meves capacitats (limitades, i que s'acaben, probablement), i esdevinc, progressivament, un jubilat forçat !

Attali per Sarkozy ...

Sembla que dimecres que ve, dia 23, Jacques Attali presenterà el resultat dels treballs de reflexió que li va encarregar Sarkozy.

De moment dues petites notes:
1/ de Le Monde ...

M. Attali pose le diagnostic en ces termes : "Le monde avance, la France doit croître" et "changer de vitesse", car dans un monde évoluant "à très grande vitesse", un pays trop lent "s'appauvrit", "se désole et recule". Il n'y a nul déclinisme dans ce constat, mais plutôt la conviction partagée et étayée que, malgré ses nombreux atouts, la France a pris du retard et "reste très largement une société de connivence et de privilèges". "Les conséquences de ce conservatisme général sont catastrophiques, en particulier pour les jeunes", écrit M. Attali, dont le constat rejoint sur ce point celui dressé par le socialiste Jacques Delors.

> Denuncia, de fet, l'existència de moltes "costres" ...

2/ de Les Echos:
La commission propose la suppression de l'échelon départemental dans les dix ans à venir, au profit d'un renforcement des régions et de l'intercommunalité, pour "instaurer une nouvelle gouvernance au service de la croissance". Cette proposition a déjà déclenché une vive polémique ...

> Equival a proposar la supressió de les nostres Diputacions ...

Evolucionisme, creacionisme, ... el meu llimoner !

En el marc de la precampanya presidencial nord-americana, El PAÍS publica avui aquest petit article sobre el debat,
sempre viu i obert en aquell país, sobre l'evolucionisme i el creacionisme.
(cliqueu-hi a sobre per llegir-lo)


La qüestió bàsica és que molta gent veu difícil entendre que la complexitat i diversitat de la vida al nostre planeta sigui el resultat dels mecanismes evolutius que tan bé va estudiar Darwin.

Els nostres mecanismes de visió, per exemple (que són una petita meravella tecnològica, en color i 3D, amb autofocus, etc.). Costa d'imaginar, als no experts, el procés biològic que ens ha permès disposar d'aquest instrument extraordinari.


Als meus amics els hi presento un exemple, molt més senzill i rudimentari: les espines del meu llimoner , que fa unes esplèndides llimones per reproduir-se. Aquí teniu unes breus reflexions . . . (cliqueu !)

... i un exemple de les espines, de les punxes !





















Fa pocs dies el Josep Ramoneda ho deia en un article que també vaig penjar el dia 7 de gener en aquest blog: Deu és una invenció dels homes !

I el dibuixant belga Philipe Geluck ho feia dir de manera simpàtica al seu gat, le Chat !
(Mireu l'animació que vaig fer a partir dels seus dibuixos)

Cardenals ... "sinverguenzas" ?

Així ho diu Gregorio Morán ...

Després de la mani de l'Esglesia, a Madrid, sortosament hi ha reaccions a la radio i als diaris. Una de contundent, com sempre, de El Roto:

Per veure el nivell de mesquinesa d'alguns propagandistes, que comparen les polítiques del Govern espanyol amb les iniciatives de transformació social dels nazis alemanys !:

(article de J.G. BEDOYA a El País del 5 de gener 2008)

Dos articles que cal guardar:

- el de Josep Ramoneda,

- i el de Jordi Borja

Un dibuix moralista del QUINO, extraordinari ...

... i amb el que em sento molt "representat". El meu pare era una persona molt honesta. El tinc de fa molts anys: el vaig penjar primer via el meu slidespace a la web, i ara (10.2010) el penjo com a video !

Les colònies tèxtils del Lobregat

L'objectiu de l'estrena del nou tram d'autovia era visitar les Colònies del Llobregat. Vàrem visitar-ne dues o tres. A totes, la mateixa estructura concentrada: fàbrica, vivendes, església, botiga, convent de monges, escoles, teatre, ...

La sensació de tancament, d'enclavament, entre parets de muntanya i el riu a sota, amb les enlairades i imponents torres de l'amo i del director, sempre presents, és forta. És fàcil imaginar l'ambient, marcat per les jornades de treball de 12 hores, sis dies a la setmana ...

Ara, algunes s'utilitzen com a polígon industrial (Can Pons), moltes vivendes estan encara ocupades, d'altres (Can Vidal), tenen projectes avançats de reconversió residencial (Hines) que caldria seguir ... (mireu el video promocional !)

Malgrat que la data no era representativa, la sensació era de decadència, d'apagament, de tristesa. Tant de bo l'eix viari doni una nova empenta.

La web del Parc fluvial del Llobregat és un esforç molt digne de revitalització.

Sobretot pel rigor de les informacions sobre la història d'aquestes colònies, des de mitjans del segle XIX fins ara. Mireu, per exemple, la descripció del paper del capellà , peça clau del "paternalisme industrial", per garantir el recte camí de les ovelles, la cohesió i la pau social !

l'eix del Llobregat, que puja, puja cap a França !

El dissabte 29 després dels inocents, vàrem anar a veure el recent inaugurat viaducte de l'eix del Llobregat (C-16), a Puig-reig, que enllaça definitivament Manresa i Berga. Pertany al tram Puig-reig / Berga, de 21 quilòmetres, i que ha necessitat 234 milions d'euros, finançats amb el sistema de peatge a l'ombra: la Generalitat paga anualment a la concessionària en funció dels vehicles que l'utilitzen.

El President Montilla havia recordat el dia 21 que l'eix forma part de la ruta europea que connecta Barcelona amb Toulouse, i que durant el 2008 es faran els estudis per portar l'autovia fins el túnel del Cadí …

La premsa del Berguedà alerta de l’engany de les estadístiques: el Berguedà apareixerà com una de les comarques de Catalunya amb un volum més elevat d’inversió de la Generalitat en relació al nombre d’habitants.

Considera que si bé és cert que l’autovia obre grans oportunitats al Berguedà, també és cert que essencialment dóna servei a la gent de Barcelona i rodalies a l’hora d’acostar-se als Pirineus …

Quan a la Comissió fèiem avaluacions de les inversions estructurals de la Unió Europea, posàvem exemples com aquest a l'hora de definir i quantificar l'impacte real de les infrastructures !

Quan s'ha fet aquest camí moltes vegades i en totes les condicions, passar-hi ara és una passejada còmode i tranquil·la: de Cal Pons (la Colònia) fins la porta de casa, a Mataró, una horeta justa, sense passar de 120 ni de 80 (on toca) !

Sortint de l'autovia per dinar, vàrem veure la màquina de tren que guarden a Navàs. No hi ha cap rètol, no sabem què feia, quan, n'hi d'on venia ... però ja és molt que l'hagin conservat al mig del poble. Si els quemacus no passen de llarg, i s'aturen a dinar, potser la valoritzaran més. Un gran repte per a aquestes poblacions: adaptar-se als nous trànsits !

Molts núvols a l'horitzó !

Gairebé en mig de les festes, un seguit de fets i notícies que no insinuen res de bó ...

(cliqueu-hi a sobre per llegir-les !)

- la Naomi Klein, desvelant mètodes de la CIA per evitar que la gent esdevingui adulta, tècniques regressives per fer-nos tornar nens porucs ...

- el Papa, espantant el personal amb l'infern, i maleïnt l'ateisme

- el Sarkozy, qüestionant la històrica i centenària laïcitat francesa.

La reacció del François Bayrou

- el Blair, oportunista, que es canvia de bando (com si essent culé, es fés ara periquito ...)

- el PC xinés, que també dubte i s'adapta ...

- i el ROTO, que cada cop ho diu més clar !

la missa del gall de 1966 !

Quan teníem 18 anys, (el 1966), amb la colla (Mas, Civit, Manté, Soteras, Batlle, Vaquer, Solà, Montserrat, ...), i animats pel Julià COTS, organitzàvem "misses del gall" i sopar, amb molta convicció.

L'amic Jesús, predicant estimar els altres i la solidaritat entre els humans, ens era una referència indiscutible: va ser el nostre primer CHE, en un país on dominava la grisor franquista.

A més, a la missa, dalt la muntanya de Sant Bartomeu, hi venien les noies, que obtenien permís per sortir de nits, més enllà de les 10 del vespre habituals !

Malauradament, poc a poc vàrem descobrir tot el tinglado muntat a partir de la figura de Jesús. Vàrem mantenir els valors radicals, però vàrem descobrir altres interpretacions i visions de l'aventura humana ...

Pel record, el tríptic editat amb una de les primeres multicopistes offset. Abans utilitzàven clixés de cera, i per dibuixar calia utilitzar punxons ... L'havia comprat el meu pare, a qui l'obsessionaven aquestes tècniques gràfiques (fills i nets continuem amb l'obsessió !). Ara utilitzem la fotocopiadora, però el 1966 ni ens imaginàvem que arribés a existir un aparell així ...

La breu i contundent poesia la devia escriure el "papi", en JMª Solà ...

per una futura promoció personal ?

Tothom fa calendaris amb fotos nues per vendre alguna cosa i recaptar diners ...
Potser en faré un, un dia, quan el meu cos hagi recuperat les proporcions que tenia fins els '40 ...

Mentrestant, de cara l'any que bé, per oferir serveis (no pas per vendre), potser faré servir aquest muntatge:
- hi ha un nu (ben equilibrat psico-somàticament),
- hi ha professionalitat,
- hi ha voluntat d'innovar (potser una mica massa ...),
- i les armes son els papers, els dossiers, els mòbils, ... i la gran bandera !







He trobat a la "blogesfera" francesa aquesta iniciativa ( des Influenceurs ) amb un logo que deriva del mateix quadre ... de Delacroix, La Llibertat guiant el poble:

Una "contra" interessant: la lleialtat a la companya de vida !

Amb la Montse sempre ens mirem la contra de La Vanguardia, i en guardem moltes, en paper.
Aquesta m'ha semblat simpàtica, perquè reflexa bé les idees de quan començàvem a construir les nostres parelles, als anys '70.

Parlàvem de fer camí junts, de mirar endavant, tots dos, en la mateixa direcció.
I el Lluís Llach ens ho cantava:
Si véns amb mi, no demanis un camí planer,

ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses,

sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí

ben llarg. (a la cançó Que tinguem sort ...)

Ara, a les joves parelles, potser els és més complicat mirar endavant tots dos en la mateixa direcció ... perquè em sembla més difícil identificar projectes de vida en aquest nostre món tan canviant !

De tota manera, el què diu l'Aitana és clar i directe: per això penjo l'entrevista al blog (Cliqueu a sobre per llegir-la !) .

en el fons som una mica burros, si ...

... per deixar que els de FOMENTO, treballin d'aquesta manera !


Com és possible que no haguem trobat la manera d'exigir tossudament que facin la feina ben feta ? ... quant trigaran a fer els quilòmetres que falten ?

Vull agraïr a tots els consellers que s'han abstingut d'anar a l'acte d'inauguració: m'han representat perfectament, és una manifestació clara i contundent del nostre emprenyament !

Tenia aquesta carta guardada des de feia molts anys.
La corrupció de la incompetència. Potser és ara el millor moment per penjar-la:




(cliqueu-hi a sobre per llegir-la millor !)

Idees sobre el nostre país, Catalunya

Els anys que vaig treballar a Madrid (1985/1986) ja vaig adonar-me'n de que, vistos de lluny, érem una mica provincians, molt/massa obsessionats amb la nostra identitat. Des de BXL, veia als catalans que ens visitaven un xic infantils en les reaccions contra aquells europeus (la majoria) que no coneixien prou la realitat i les virtuts dels catalans ... érem collonuts i els europeus no ho sabien !

Molts anys després, i després de tantes vicissituds i de catástrofes com les dels darrers mesos, els articles a la premsa analitzant l'evolució que ens ha portat a la situació actual, son molt interessants.

N'he volgut anotar els que m'han agradat més: (cliquant a sobre els llegireu millor !)

- el de l'Enrique Gil Calvo que constata el nostre "deprimente malestar que se traduce en un sentimiento colectivo de declive y decadencia, de pesimismo y ensimismamiento" ...

- el de l'Antoni Puigverd que reclama la tercera via entre el catalanisme i l'espanyolisme reactiu ...

- el de M. Dolores García que lamenta que el federalisme no tingui forts defensors ...

- i el de Suso de Toro que explica i comprèn el "desapego" i alerta a "quien subestime el poder de las ideologías y, sobre todo, de los sentimientos colectivos y crea mezquinamente que sólo existen razones económicas, no entiende a Cataluña, no entiende la historia y no entiende nada …"

... sobre la mani de l'1 de desembre !

(amb una mica de retard: aquestes darreres setmanes he estat fent de cuiner per la meva filla. És la quarta cuina que faig amb IKEA, ... i encara aprenc coses noves: sobre mides ergonòmiques de l'aigüera, sobre una pasta amb dos components que m'ha anat molt bé adaptar el sifó a les instal·lacions existents, sobre el tractament de la fusta de bedoll massissa (abedul en castellà !). M'ha servit per rebaixar tensions, per relaxar-me, després de la trista experiència de la mani del primer de desembre ... )

Jo vaig ser-hi, a la mani, sí.

Des d'un punt de vista professional, es poden acceptar fallos, imprevistos, ... però no "chapusses". En governar, ha de primar la capacitat de gestió, la competència, el rigor, la transparència, el bon govern, el respecte a la ciutadania, ... per sobre dels càlculs mediàtics i electoralistes.

En l'afer de l'AVE, em vaig sentir despreciat per una ministra incompetent i per tots aquells que l'aguanten. Per dignitat cívica, vaig anar-hi. I vaig tornar enganyat pels principals organitzadors, més emprenyat, més desapegat encara cap a determinades pràctiques polítiqueres.

Ho reconec, sóc de molt bona fe, molt sentimental, molt defensor de principis i valors ...

M'ha semblat interessant guardar aquest editorial de El País, tot i que el to és una mica exagerat ...

No només no parar d'aprendre, sinó aprendre diferent !

L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona em va demanar un article sobre el paper dels ajuntaments en les activitats i polítiques europees d'educació. El vaig enviar el passat 21 de novembre, i es "penjarà", un cop revisat, a la revista digital "De Prop" .

Potser no queda bé que ho digui, però l'article (accessible aquí en format Word) és interessant: m'ha servit per constatar, des de fora, i passats ja gairebé 4 anys de la meva tornada de BXL, que els tímids passos cap a la politització de l'activitat de la Comissió Europea, en els àmbits de l'educació i la formació professional, iniciats el 2000, s'han confirmat i consolidat.

Dos paràgrafs de l'article:

Potser immersos en els documents, les comunicacions, els informes, les recomanacions, les proposicions, ... no s'ha fet prou atenció al canvi de fons de la dinàmica política a nivell comunitari. Preocupats per demostrar els resultats concrets als ciutadans, no s'ha valorat prou el què suposa la cooperació entre tots per millorar l'eficàcia, la qualitat, dels nostres sistemes tradicionals d'educació i formació.

De buròcrates subvencionadors, els serveis de la Comissió han passat a ser promotors dels canvis estratègics, en estreta cooperació amb els governs i administracions dels Estats membres. El paper que juga la Unió es decisiu per promoure i acompanyar la necessària revolució dels mètodes i continguts educatius i formatius que exigeix aquest desbordant segle XXI.

Ara, el repte és aquí: serem capaços, per sortir de la difícil problemàtica educativa del país, d'aprofitar les possibilitats de cooperació, d'intercanvi, de reflexió que ens ofereix la nostra Unió Europea ?

Un darrer detall: sabrem copsar la revolució que s'anuncia en els sistemes educatius ?
A BXL utilitzàvem (utilitzen) molt l'expressió lifelong learning i l'education et la formation tout au long de la vie. Aquí, els primers anys, es traduïa per educació i formació tot al llarg de la vida, però, darrerament, s'ha quedat en el més simple ... aprenentatge permanent.

Es veritat que costa trobar l'etiqueta adequada, que mostri bé que no es parla de permanent learning, de continuing education ni de formation continue o education permanente ... No es tracta només de no parar d'aprendre ... sinó d'aprendre diferent !