Ahir a la tarda i avui he passat 12 hores en un curs de rehabilitació de conductors. Infraccions: haver passat en vermell, quan encara no s'havien posat verds, dos semàfors "peatonals" amb càmera de control (a Mataró/carrer S Antoni, 4 punts, i a Montgat/antiga nacional, 4 punts), i no posar-me el cinturó després de consultar el mapa per entrar a Granada, 3 punts.
Porto gairebé 50 anys conduint cotxe i moto, amb prop d'un milió de kilòmetres (20.000 l'any ...), sense haver provocat cap accident. Només n'he tingut tres, crec recordar.
El primer, en no poder esquivar amb la Vespa un Delfín que no havia respectat un stop al carrer València, entrant a Barcelona, el 1968. No em va passar res, només el parafangs de davant abonyegat. Però unes iaies em varen voler reanimar amb aigua del Carme i jo, esportista abstemi total aleshores, vaig quedar mig colocat ...
El segon, un cotxe se'm va empotrar darrera del meu Ford Escort perque no va veure que el semàfor es posava vermell i no va frenar, l'any 1985, al carrer Aragó.
El tercer, quan un conductor belga es va passar un semàfor vermell i se'm va empotrar pel costat de la Ford Trànsit, el 1995, al boulevard del general Jacques, a Bruxelles.
És veritat, com ha dit un altre dels assistents, que penso que soc un conductor àgil, hàbil i expert, i que vaig més aviat a l'idea que no pas mirant les boniques senyals de trànsit que coloca una guàrdia civil.
Per tant, he anat al curs amb la profunda convicció que les sancions (pèrdua de 9/12 punts del meu crèdit) han estat absolutament desproporcionades pels fets i pel meu CV "routier". M'ho han confirmat funcionaris de la Campana, que ja coneixen l'atracament infundat que suposen els dos semàfors-trampa.
No entraré ara en el tema de les multes dels 2 o 3 darrers anys per conduir un "vehicle mixte adaptable" a velocitat excessiva (+10 ó 15 km/hora ...). Espero que amb uns papers del fabricant, unes horetes de gestions i algun centenar d'euros, m'estalvii problemes en el futur. Sense tocar rés, modificant un petit codi, el meu cotxe senzill, sòlid i funcional podrà circular com tots els altres cotxes. Burocràcia coneguda.
Tornant al curs, m'ha semblat que l'objectiu és tenir-te 12 hores tancat fent-nos reflexions morals per canviar les nostres actituds al volant. Bones intencions, mètodes no massa rigorosos, molta insistència en la conducció sota efectes de l'alcool/drogues, però molt frapant el testimoni vital d'un accidentat de moto.
Jo m'he quedat amb la idea de què hi ha moltes senyals absurdament colocades, que hi ha normes que caldria modificar o flexibilitzar, com permetre les motos anar per determinats carril-BUS o pels vorals de les autopistes en determinades circumstàncies, que hi ha alguna arbitrarietat en els actes sancionadors, que potser són més efectives mesures pedagògiques que repressives ...
He penjat diverses notes en aquest blog fa anys:
- el 2007, ironitzant sobre el canvi climàtic [aquí];
- el 2008, proposant carrils més estrets per millorar els fluxes de circulació [aquí];
- el 2008, fent propostes per millorar la seguretat dels motoristes [aquí];
- el 2011, insistint en que les motos puguin passar pel carril bus [aquí] ...
Però, probablement, els efectes generals del curs han estat positius ... tots hem sortit amb compromisos declarats, que tant de bo durin ! Jo he dit que miraré de fixar-me més en les senyals i els radars (per evitar multes ...), que faré més atenció a la conducció després de beure (no era massa conscient dels riscos, ho reconec), ... i miraré de posar-me sovint el cinturó quan vagi en cotxe.
Però em sembla que son bones les intencions per millorar la consciència i el comportament al volant. Fins i tot m'ha semblat genial la idea d'un assistent que ha proposat que tots els conductors passem una ITV "mental" cada dos anys. Un parell o tres d'hores, en grups reduïts, reflexionant i confessant-nos, conjuntament, sobre maneres de conduir. Podria ser molt útil per a la circulació i la convivència cívica.
Porto gairebé 50 anys conduint cotxe i moto, amb prop d'un milió de kilòmetres (20.000 l'any ...), sense haver provocat cap accident. Només n'he tingut tres, crec recordar.
El primer, en no poder esquivar amb la Vespa un Delfín que no havia respectat un stop al carrer València, entrant a Barcelona, el 1968. No em va passar res, només el parafangs de davant abonyegat. Però unes iaies em varen voler reanimar amb aigua del Carme i jo, esportista abstemi total aleshores, vaig quedar mig colocat ...
El segon, un cotxe se'm va empotrar darrera del meu Ford Escort perque no va veure que el semàfor es posava vermell i no va frenar, l'any 1985, al carrer Aragó.
El tercer, quan un conductor belga es va passar un semàfor vermell i se'm va empotrar pel costat de la Ford Trànsit, el 1995, al boulevard del general Jacques, a Bruxelles.
És veritat, com ha dit un altre dels assistents, que penso que soc un conductor àgil, hàbil i expert, i que vaig més aviat a l'idea que no pas mirant les boniques senyals de trànsit que coloca una guàrdia civil.
Per tant, he anat al curs amb la profunda convicció que les sancions (pèrdua de 9/12 punts del meu crèdit) han estat absolutament desproporcionades pels fets i pel meu CV "routier". M'ho han confirmat funcionaris de la Campana, que ja coneixen l'atracament infundat que suposen els dos semàfors-trampa.
No entraré ara en el tema de les multes dels 2 o 3 darrers anys per conduir un "vehicle mixte adaptable" a velocitat excessiva (+10 ó 15 km/hora ...). Espero que amb uns papers del fabricant, unes horetes de gestions i algun centenar d'euros, m'estalvii problemes en el futur. Sense tocar rés, modificant un petit codi, el meu cotxe senzill, sòlid i funcional podrà circular com tots els altres cotxes. Burocràcia coneguda.
Tornant al curs, m'ha semblat que l'objectiu és tenir-te 12 hores tancat fent-nos reflexions morals per canviar les nostres actituds al volant. Bones intencions, mètodes no massa rigorosos, molta insistència en la conducció sota efectes de l'alcool/drogues, però molt frapant el testimoni vital d'un accidentat de moto.
Jo m'he quedat amb la idea de què hi ha moltes senyals absurdament colocades, que hi ha normes que caldria modificar o flexibilitzar, com permetre les motos anar per determinats carril-BUS o pels vorals de les autopistes en determinades circumstàncies, que hi ha alguna arbitrarietat en els actes sancionadors, que potser són més efectives mesures pedagògiques que repressives ...
He penjat diverses notes en aquest blog fa anys:
- el 2007, ironitzant sobre el canvi climàtic [aquí];
- el 2008, proposant carrils més estrets per millorar els fluxes de circulació [aquí];
- el 2008, fent propostes per millorar la seguretat dels motoristes [aquí];
- el 2011, insistint en que les motos puguin passar pel carril bus [aquí] ...
Però, probablement, els efectes generals del curs han estat positius ... tots hem sortit amb compromisos declarats, que tant de bo durin ! Jo he dit que miraré de fixar-me més en les senyals i els radars (per evitar multes ...), que faré més atenció a la conducció després de beure (no era massa conscient dels riscos, ho reconec), ... i miraré de posar-me sovint el cinturó quan vagi en cotxe.
Però em sembla que son bones les intencions per millorar la consciència i el comportament al volant. Fins i tot m'ha semblat genial la idea d'un assistent que ha proposat que tots els conductors passem una ITV "mental" cada dos anys. Un parell o tres d'hores, en grups reduïts, reflexionant i confessant-nos, conjuntament, sobre maneres de conduir. Podria ser molt útil per a la circulació i la convivència cívica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada