09 d’octubre 2014

Les velles maneres de fer política, encara

Al parlament Europeu, entre els socialistes i els populars europeus, per canviar cromos: tu m'acceptes aquest, jo t'accepto l'altre. Per sobre de principis i valors, un personatge com Cañete serà comissari en un àmbit (Energia i Canvi Climàtic) on té interessos i en el que ha promogut polítiques més que discutibles des d'una perspectiva "socialista". Amb un pacte "polític".

Diu la versió digital de El Periódico que "l'aprovat de Cañete, que s'ha adoptat després de diversos ajornaments, ha estat possible gràcies al suport de part del grup socialista europeu, que no ha fet cas de la petició del PSOE de votar 'no' al candidat espanyol ...

... la líder dels socialistes espanyols a l'Eurocambra, Iratxe García, havia reclamat als seus companys de grup que rebutgessin Cañete per les seves declaracions masclistes, els seus conflictes d'interès per la presència de la seva família en empreses petroleres i la seva política sobre canvi climàtic quan era ministre.

Però finalment s'ha imposat el pacte d'estabilitat parlamentària firmat entre populars i socialistes europeus per facilitar la investidura de la Comissió Juncker ... i que el Parlament aprovi també el socialista francès Pierre Moscovici com a comissari d'Afers Econòmics. El PP europeu havia amenaçat de vetar-lo si els socialistes tombaven Cañete ..".

Velles maneres.

I després ploren per l'allunyament de la ciutadania de la construcció europea ...
Menys mal que els socialistes espanyols i han votat en contra !



[AFEGIT]
L'amic Rafael Jorba, dissabte 11, a La Vanguardia, es mostra preocupat per la febre nacionalpopulista entre els individus desorientats i els grups socials amenaçats per l'evolució econòmica, i diu que "la tasca urgent de la Comissió Juncker, superat el tripijoc polític, passa per reprendre el camí del creixement i restaurar l'Estat del benestar, és a dir, l'esquer per atreure les classes mitjanes a la democràcia liberal ..."

Em sembla una bona mostra de les velles maneres d'entendre la política: constata sense reaccionar un altre tripijoc polític, habitual, i pensa que a les classes mitjanes se les pesca, simplement, amb una mica de creixement i benestar ... Potser sí. Però les evidències semblen demostrar que hi ha cada cop més gent tipa del politiqueig, dels tripijocs, que desconfien d'aquestes maneres (velles ?) de fer política.