Hem estat tres dies a Bera, al nord de Navarra, llindant amb la part francesa de l'Euskal Herria. La Montse segueix predicant, mirant, aconsellant. I jo d'acompanyant discret. M'encanten tots els colors del verd d'aquest país, i totes les expressions d'aquesta gent. Aigua, roques, prats, vaques, tractors ... i les grans cases familiars, els caseríos ! Dormíem a l'Hostal Auzoa, amb una propietària/gestora molt acollidora !
Deu ser molt interessant entendre el perquè de les estructures i dimensions d'aquests enormes "masos", d'aquests caseríos: maneres de ser, de viure i de conviure.
En una web he trobat aquesta reflexió: "La fascinación que despierta nace al ver surgir su silueta entre la niebla,
con su volumen rotundo y sus fórmulas sólidas, antiguas y perdurables ... el anciano señor de los valles".
Avis, pares, fills, nets ... tots cooperant: molta comunitat familiar, molta tradició heretada condicionant la individualitat i l'autonomia dels membres. Les regles sobre propietat i herència configuraven i consolidaven la infraestructura residencial. He trobat explicacions sobre l'hereu i la seva dona, però poques sobre el què feien i on anaven els altres fills ...
Voltant per Bera, vaig veure exemples interessants de recuperació/modernització de caseríos.
Fins i tot un propietari que va decidir privilegiar el terreny, l'espai exterior, els arbres, més que la casa, gairebé una cabana minimalista ...
De tornada, a Sara i a Saint Jean de Luz, veiem en l'interior de les esglésies les impressionants balconades de fusta on es situaven, ens diuen, les dones. Curiosa estructura d'aquestes esglésies, amb unes grans torres a l'entrada, que devien servir "d'oficines" ... En canvi, a l'altar de l'església de Bera, orientada al futur, hi ha una imponent pantalla per projectar-hi vídeos ... o powerpoints ?
A Saint Jean de Luz, en un hotelet simpàtic del tot recomanable (Agur Deneri a Ciboure), veiem dos edificis imponents, de disseny senzill, esvelt, equilibrat, com dos grans fars, però amb llums fixes, una vermella i una verda, com tenen tots els barcos, i que indiquen la orientació precisa de l'entrada difícil del port ... protegit per una gran forteresa redissenyada per Vauban, un dels grans personatges de VICTUS !
Deu ser molt interessant entendre el perquè de les estructures i dimensions d'aquests enormes "masos", d'aquests caseríos: maneres de ser, de viure i de conviure.
En una web he trobat aquesta reflexió: "La fascinación que despierta nace al ver surgir su silueta entre la niebla,
con su volumen rotundo y sus fórmulas sólidas, antiguas y perdurables ... el anciano señor de los valles".
Avis, pares, fills, nets ... tots cooperant: molta comunitat familiar, molta tradició heretada condicionant la individualitat i l'autonomia dels membres. Les regles sobre propietat i herència configuraven i consolidaven la infraestructura residencial. He trobat explicacions sobre l'hereu i la seva dona, però poques sobre el què feien i on anaven els altres fills ...
Voltant per Bera, vaig veure exemples interessants de recuperació/modernització de caseríos.
Fins i tot un propietari que va decidir privilegiar el terreny, l'espai exterior, els arbres, més que la casa, gairebé una cabana minimalista ...
De tornada, a Sara i a Saint Jean de Luz, veiem en l'interior de les esglésies les impressionants balconades de fusta on es situaven, ens diuen, les dones. Curiosa estructura d'aquestes esglésies, amb unes grans torres a l'entrada, que devien servir "d'oficines" ... En canvi, a l'altar de l'església de Bera, orientada al futur, hi ha una imponent pantalla per projectar-hi vídeos ... o powerpoints ?
A Saint Jean de Luz, en un hotelet simpàtic del tot recomanable (Agur Deneri a Ciboure), veiem dos edificis imponents, de disseny senzill, esvelt, equilibrat, com dos grans fars, però amb llums fixes, una vermella i una verda, com tenen tots els barcos, i que indiquen la orientació precisa de l'entrada difícil del port ... protegit per una gran forteresa redissenyada per Vauban, un dels grans personatges de VICTUS !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada