Abans cal simplificar i fer comprensibles les mesures i polítiques !
La setmana passada vaig parlar amb gent de som energia i em va interessar molt la seva iniciativa. M'hi he posat una mica, per veure el context, la problemàtica, les seves finalitats cooperatives, els seus projectes i, també, les seves maneres de gestionar i explicar el què i el perquè. Molt interessant.
Casualment, la mateixa setmana, el Ministre d'Indústria i Energia pren decisions amb molt d'impacte en el sector, per començar a reduir l'astronòmic dèficit tarifari de 26.000 milions d'euros, uns 20.000 acumulats en els anys dels governs de l'iluminat Zapatero, amb els seus brillants ministres d'indústria: Clos, Montilla i Sebastian. El gràfic que publicava El Periódico dissabte passat és molt eloqüent !
Primera reacció: és molt difícil d'entendre i d'explicar la pretesa lliberalització del mercat de l'energia. Jo m'he llegit un parell de vegades els conceptes, les regles i les finalitats, i em costa d'entendre-ho, malgrat que vaig passar 5 anys a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. I ho vaig aprovar tot, amb notes prou dignes.
Segona reacció: si no s'entén, no pot ser transparent. En altres paraules, Tota mesura o política hauria de ser suficientment comprensible per la ciutadania per poder ser transparent, avaluable, contestable i, eventualment, castigada o recriminada via legal o electoral.
Encara que em faig pesat, torno a recordar que l'any 2000, després de la greu crisi institucional, el comissari Kinnock, en reformar les maneres de treballar de la Comissió, va establir que tota mesura o política havia de ser el resultat d'un procés sistemàtic, racional i transparent de reflexió, d'anàlisi, d'estimació dels resultats i de concertació amb tots els concernits, en la mesura del possible.
Tercera reacció: les competències. Alguns amics i coneguts diuen que per fer de polític no calen competències específiques. No és condició suficient el tenir-les: cal ser honest, digne i valent. Però sense competències, sens criteris clars, sense capacitat d'apreciar l'impacte de les diverses opcions, no serveix de gaire ser honest i voluntariós ...
En una nota de fa anys (el 2007 !) parlava de la corrupció de la incompetència !
Però, tinguis o no tinguis competències, el pitjor és ser covard, o mirar, sobretot, pels interessos personals o corporatistes/partidistes ...
Quarta reacció: les responsabilitats. Si jo hagués fet una cosa així, si no hagués assumit la responsabilitat de controlar el sistema energètic, o si l'hagués inflat fins a dinamitar-lo amb primes absolutament desproporcionades, ara no m'atreviria a sortir al carrer. Ni a exercir cap responsabilitat colectiva. Per irresponsable. El Montilla, després del nyap, va ser president de la Generalitat, impulsant molts fets sense paraules, i ara és senador. Escriurà alguna cosa per aclarir-nos ?
La setmana passada vaig parlar amb gent de som energia i em va interessar molt la seva iniciativa. M'hi he posat una mica, per veure el context, la problemàtica, les seves finalitats cooperatives, els seus projectes i, també, les seves maneres de gestionar i explicar el què i el perquè. Molt interessant.
Casualment, la mateixa setmana, el Ministre d'Indústria i Energia pren decisions amb molt d'impacte en el sector, per començar a reduir l'astronòmic dèficit tarifari de 26.000 milions d'euros, uns 20.000 acumulats en els anys dels governs de l'iluminat Zapatero, amb els seus brillants ministres d'indústria: Clos, Montilla i Sebastian. El gràfic que publicava El Periódico dissabte passat és molt eloqüent !
Primera reacció: és molt difícil d'entendre i d'explicar la pretesa lliberalització del mercat de l'energia. Jo m'he llegit un parell de vegades els conceptes, les regles i les finalitats, i em costa d'entendre-ho, malgrat que vaig passar 5 anys a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. I ho vaig aprovar tot, amb notes prou dignes.
Segona reacció: si no s'entén, no pot ser transparent. En altres paraules, Tota mesura o política hauria de ser suficientment comprensible per la ciutadania per poder ser transparent, avaluable, contestable i, eventualment, castigada o recriminada via legal o electoral.
Encara que em faig pesat, torno a recordar que l'any 2000, després de la greu crisi institucional, el comissari Kinnock, en reformar les maneres de treballar de la Comissió, va establir que tota mesura o política havia de ser el resultat d'un procés sistemàtic, racional i transparent de reflexió, d'anàlisi, d'estimació dels resultats i de concertació amb tots els concernits, en la mesura del possible.
Tercera reacció: les competències. Alguns amics i coneguts diuen que per fer de polític no calen competències específiques. No és condició suficient el tenir-les: cal ser honest, digne i valent. Però sense competències, sens criteris clars, sense capacitat d'apreciar l'impacte de les diverses opcions, no serveix de gaire ser honest i voluntariós ...
En una nota de fa anys (el 2007 !) parlava de la corrupció de la incompetència !
Però, tinguis o no tinguis competències, el pitjor és ser covard, o mirar, sobretot, pels interessos personals o corporatistes/partidistes ...
Quarta reacció: les responsabilitats. Si jo hagués fet una cosa així, si no hagués assumit la responsabilitat de controlar el sistema energètic, o si l'hagués inflat fins a dinamitar-lo amb primes absolutament desproporcionades, ara no m'atreviria a sortir al carrer. Ni a exercir cap responsabilitat colectiva. Per irresponsable. El Montilla, després del nyap, va ser president de la Generalitat, impulsant molts fets sense paraules, i ara és senador. Escriurà alguna cosa per aclarir-nos ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada