Vaig anar divendres a sentir com els ciutadans podíem rescatar Europa, segons l'Itziar Gonzàlez Virós. Sort que la Teresa Carreras m'havia avisat: la propaganda va ser molt escassa. L'Ajuntament, malgrat patrocinar l'acte, aquest cop sembla que no va enviar rés ...Recuperant el cartell de l'acte, me'n entero (me'n assebento ...), ara, que 2013 és l'any europeu dels ciutadans. El presentador, que es va esplaiar amb quadres de fa segles sobre el rapte d'Europa, no hi va fer cap esment ! Ni tampoc cap petita referència a les iniciatives de la Comissió per (malgrat tot), fer una mica més obert, transparent i participatiu, el procés de construcció de la Unió Europea. Per exemple, la complicada Iniciativa Ciutadana Europea. Seguim parlant d'Europa com una cosa etèria, llunyana, simbòlica més que pràctica ...
Amb totes les seves limitacions, la reforma de les maneres de governar a la Comissió Europea tenen elements pràctics que el Govern català és lluny d'aplicar.
Les he explicat molts cops amb els meus "powerspoints":
- els principis i normes per les consultes públiques,
- l'obtenció i la utilització de l'expertesa,
- el diàleg sistemàtic i estructurat amb associacions i autoritats regionals i locals ...
Em feia gràcia l'acte: a finals del 1982, ara fa 30 anys, amb el seu pare, el José Antonio Gonzalez Casanova,
varem iniciar l'experiència de Ciutadans pel Canvi a Mataró.Es va acabar aviat, pels recels, desconfiança i gelosies d'alguns dirigents del partit d'aleshores.
I avui ve la filla a proposar-nos una altre experiència innovadora.
Va parlar molt poc d'Europa. I molt de la seva vivència personal, molt dura i frustrant,
amb els socialistes de l'Ajuntament de Barcelona i els poders fàctics de Ciutat Vella.
I va dibuixar força, amb senzills traços d'arquitecta que passen bé als media.
Algunes de les seves idees:
- una crítica radical als partits, als seus dirigents ... i al sistema dominant de representació.
La clau de volta de l'arcada democràtica està fallant, i cal una re-volta;
- la condició: l'empoderament. l'empowerment. (1) Els ciutadans han de prendre consciència dels seus problemes, (2) els han de poder compartir empàticament amb els seus conciutadans, i (3) han de decidir actuar colectivament per resoldre'ls;
- l'estratègia: promoure un Parlament Ciutadà, que complementi l'hemi-cicle formal per fer un cicle ben rodó. Es tracta d'organitzar la societat civil per àmbits o temes, proposar que concretin diagnòstics i propostes per interactuar amb els representants democràticament votats, i que pensin accions concretes per fer moure les coses.
Es tracta d'una iniciativa autònoma de participació ciutadana, molt diferent de les iniciatives "gracioses" organitzades i controlades pels qui tenen el "poder". És una participació reivindicada i gestionada pels ciutadans organitzats, des de la "desconfiança" democràtica de la que parla el Joan Subirats, per exemple;
- la força: plantar-se, la desobediència civil.
A la sortida vaig parlar-li de la meva vella proposta de crear un Sindicat de Ciutadans [ carpeta ]De fet, podria ser l'instrument operatiu entre la presa de consciència i l'estratègia.
Li vaig enviar una petita nota amb links a les meves propostes (però sembla tenir la box d'entrada de mails plena ...)
El Triangle publica una entrevista,
que ajuda a entendre millor les seves vivències, anàlisis i propostes.
Fa uns dies va publicar article i dibuix a El Periódico, el diumenge 10 de març, a l'extra ¡ Sí, podem !
M'encantaria parlar-ne amb ella i el seu grup: diu que són uns vuitanta, i que van fent xarxa. Veurem !
El Manel em comenta per mail, una mica escèptic, "que les forces del sistema són poderosíssimes i no sé si tenim armes o eines eficients per combatre-les". Em diu que "les experiències colectivistes fracassades han vacunat a molta gent contra segons quines aventures, o aventurers". I conclou "regretant" "la manca de saba nova, de gent més jove", a la xerrada.
[ AFEGIT ]
Vaig fer una petita nota de resum/comentaris de l'acte, i la revista CAPGROS me la va publicar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada