29 de setembre 2010

29 de setembre: el gran fracàs colectiu ...

He llegit moltes coses sobre la vaga general d'avui.

Com sóc pensionista, i, a més, no treballo, no puc fer-ne. Podria fer una cosa imaginativa: descomptar-me la part de pensió corresponent a aquest dimecres, i dedicar 1/30ava part de la meva pensió mensual a actuacions socialment necessàries.

De fet, m'agradaria fer vaga per protestar contra aquest govern. No per les mesures preses, sinó per no haver sabut explicar els problemes, les opcions, les decisions. Em sembla que és un govern que no dirigeix, que no lidera, que no condueix adequadament el país. La gent està desorientada, desanimada ... fastiguejada de tants discursos.

També m'agradaria fer vaga per protestar contra els sindicats (que han reaccionat molt tard, amb una campanya amb elements molt discutibles), contra la patronal (que tenen un impresentable estafador com a líder, amb molt poca representativitat i legitimitat, i sense massa voluntat de concertar), i contra el PP i similars, que disfruten veient el merder que, pensen i esperen, els hi facilitarà recuperar el poder ...

Probablement el govern no és el principal responsable de la crisi. Però sí que és qui tenia més responsabilitat i possibilitats d'explicar clarament el què ens passa, d'explicar el què, el perquè i les opcions alternatives possibles, de prendre decisions coherents i explicar-ne abans el sentit.


Però, en definitiva, un gran fracàs de tots plegats, que dol. Sobretot perquè qui se'n beneficiarà políticament seran els pregoners de la selva, els cridaners del merder, i haurem de perdre anys i anys abans de poder, potser, definir un camí alternatiu. No per sortir de la crisi, sinó per canviar de lògica, de model, de sistema !

Potser faci vaga de ciutadà, avui ...

... tot i que comencem malament: