09 de febrer 2009

Darwin, l'exemple refrescant, esperançador !

Aquest cap de setmana he llegit trossos de l'autobiografia del Charles DARWIN, sense censura, publicats per El País.

M'ha impressionat el rigor, la transparència, la senzillesa de la persona, del científic, del ciutadà.

A més de les reflexions sobre els déus i les religions, d'una lògica aclaparadora, i fetes fa 150 anys, n'hi ha d'altres sobre el comportament humà, sobre la moral, sobre la felicitat i sobre el seu propi estil de vida, que trobo exemplars.

Quin contrast amb les actituds, molts cops mesquines, ambigües, hipòcrites i manipuladores de consciències, dels qui es presenten com a intermediaris d'un déu omnipotent.



Penjo uns quants paràgrafs:
(clicant a sobre s'amplia !)


El paràgraf sobre "la introducción constante de la creencia en Dios en las mentes de los niños" ens hauria de fer pensar: els nadals, els pessebres, els pastorets, els reis, les processons, les comunions ...

A França hi va haver un intent de portar l'esglèsia catòlica davant dels tribunals, per la seva oposició als preservatius, acusant-la de "non assistance a personne en danger". Aquí, quan s'ha gosat insinuar que el seu déu potser no existeix, hi han hagut reaccions histèriques vergonyants.

La setmana passada va venir el senyor Bertone a Madrid, i l'actitud del govern Zapatero, que es presenta com a progressista, em va neguitejar: massa ambigüitat calculada, obsessionada pels vots. I, encara avui, veiem les maniobres irrespectuoses, insidioses, ignominioses i indignes dels senyors Berlusconi i Ratzinguer contra la decisió del pare d'Eluana Englaro, a Itàlia !

Aquí, caldria que, en el futur, quedés més clar què pensen, d'una banda, els partits (el PSOE, el PSC), quines estratègies autònomes i concretes de progrés moral i cultural tenen i desenvolupen, i, de l'altra banda, quines són les polítiques dels governs, que han de respondre probablement a interessos i perspectives més àmplies, i están per tant més condicionats, més limitats per la diversitat a la que representen.

En qualsevol cas, em sembla necessari diferenciar els sentiments "religiosos" de les persones, probablement molt condicionats pel context familiar i social, de les actuacions de les màquines de condicionar els sentiments, és a dir, dels comportaments dels dirigents de les esglésies, que exploten les angoixes i sentiments de les persones.

Mentrestant, llegim i propaguem les idees i, sobretot, les actituds del senyor Darwin, obertes, rigoroses, sistemàtiques, a la recerca de respostes !