Antoni Puigverd escriu avui, a La Vanguardia, arran dels brots republicans antimonàrquics a Girona, que el poder econòmic, cultural y polític de Catalunya esta dominat per … "clanes familiares, grupos de presión, patriciado cultural, estirpes políticas, familias judiciales, tribus económicas, apellidos históricos, aristocracias de partido o sindicato, castas de traficantes de influencia, hermandades generacionales y nuevos clanes políticos o económicos ..." i potser ha oblidat les germandats religioses ! ...Parla de feudalisme constatant que "… no llegan arriba los que más mérito acumulan, sino los que mejor obedecen a los aparatos ... i que ... está desapareciendo la meritocracia social que permitió a Catalunya salir del pozo del siglo XVIII y liderar la revolución industrial en España. En aquel tiempo, el trabajo, la vocación, el riesgo y el espíritu de superación presidían la vida social".
Ara, en canvi, diu que " prima el compadreo, el contacto, la influencia … Si me sirves con total fidelidad, te coloco, te ayudo, te promociono. La sociedad más liberal de España se ha convertido en la más conservadora ..."
Després, Puigverd identifica els taps: al final de l'article acaba lamentant ... " demasiados tapones, filtros, obstáculos, murallas internas y espacios impenetrables para un país que está en riesgo de decadencia y que no puede permitirse el lujo de perder su mejor riqueza: el capital humano ! "
Jo mateix tinc força experiència de taps: la tasca dels innovadors, dels progressistes, dels reformadors (... i dels revolucionaris, excuseu) ... és fer de llevataps !
Ho vaig intentar a l'Hospital, on vaig topar amb molts taps: gerencialistes, burocràtics, de gurus comunicadors, empresarials i consorcials, ... (podeu llegir-ho a la meva nota de despedida).
Però, quan començava a tirar del buixó, el Carles Manté va fotre un cop de martell sobre les eines ...
De tota manera, el tap més fort que vaig trobar va ser el dels meus companys de partit, que van fer tot el possible per impedir un debat sobre la problemàtica, que es van esverar per les possibles repercussions mediàtiques de l'afer, i que van renunciar a qualsevol gest d'autonomia local davant les pressions reaccionàries barcelonines, o davant les maniobres particulars de dirigents com el Carles ...
Hi ha llevataps, tirabuixons, o sacatapus per aquestes situacions ? On són ?
Raimon Obiols fa propostes per trencar aquestes dinàmiques, aquestes lògiques, des de Nou Cicle/Convenció pel Futur. Les recullo en una nota de l'abril de 2007.
Se'n sortirà ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada