20 d’octubre 2015

Esquizofrènia paranoide ...

Mireu el diccionari de l'IEC per precisar aquests conceptes ... que em sembla qualifiquen més o menys l'ambient social i polític català.

Avui la darrera notícia és que, probablement, Carme Forcadell presidirà el Parlament de Catalunya ! S'esgotarán les entrades per veure l'espectacle. Espavilem-nos per aconseguir-ne ! Malauradament, és un símptoma molt eloqüent de la manera de fer política que ens ha portat fins aquí.

Però faig aquesta nota per penjar un article valent i clar de Rafael Nadal, publicat a La Vanguardia divendres passat, 10 d'octubre.

I per insistir en la meva idea de què cal separar objectius i estratègies o procediments.
Un referèndum és un procediment. Exercir el dret a decidir és una manera de decidir entre diverses opcions. Ho he escrit moltes vegades en aquest blog. Fins i tot em sembla que m'he atrevit a dir que és una manera molt ambigua i poc atrevida de dir que es vol la independència.

El Rafael Nadal, en el seu article, interpel·la els dirigents independentistes.
Què estan disposats a fer, pregunta, per atraure els sectors propers que no s'han sumat a la aposta independentista el 27.S ?






Com que classifica aquests sectors en referendistes, autodeterministes, confederalistes, per comprendre-ho, per entendre'ns, he fet un quadre situant a les diferents organitzacions polítiques en funció de les dues grans variables: QUÉ volen i COM ho volen aconseguir ?

La problemàtica de fons és, lògicament, l'articulació, l'encaix, la vertebració de Catalunya en España.

Cal atribuïr percentatges de vots a cada núvol ... i pensar-hi.

Comentaris ?