Comentava dues o tres cartes de lectors de La Vanguardia: una d'un que no volia ser un ancià (Miquel Pucurull, del 6 de juliol), i un'altre que deia que ell tampoc, i que, sobretot, no volia ser un vegetal (Emilio Gelpi, del 12 de juliol).
Reivindicava la possibilitat de disposar d'un interruptor, i de legalitzar el dret a prémer-lo ! (com s'escriu això ?)
Com que vaig 4 cops per setmana a la Residència, estic més sensible a aquestes reflexions.
De fet, jo veig els ancians que estan relativament bé, com la meva mare. Però hauria de veure què passa als pisos de dalt ...
Curiosament, la carta d'Emilio Gelpi fa les mateixes reflexions que vaig escriure el gener de 2011 en el meu document de voluntats anticipades [nota].
Darrerament, però, considerant les perspectives econòmiques dels meus fills, estic pensant en canviar-lo: hauria d'estar disposat, segons les circumstàncies, a viure uns anys de vegetal perquè puguin aprofitar una mica la meva pensió, si la UE encara s'aguanta i la puc seguir cobrant !
Penjo també un acudit molt pertinent de le Chat: s'hauria d'allargar la vida pel mig, no per l'extrem final !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada