La Declaració parteix de considerar que la Unió Europea té 3 problemes:
- estancament econòmic
- seguretat, terrorisme
- descontentament envers integració i augment de partits euroescèptics ...
... però a mi em sembla que, en realitat, es tracta de símptomes de problemes més de fons: una globalització salvatge amb una lògica economicista que no té el desenvolupament humà com a principal prioritat !
Els caps d'Estat i de Govern actuen molt condicionats seguint les seves opinions nacionals !
- hi ha líders que tinguin un projecte clar, comprensible, engrescador, no tecnocràtic ... i assumible per una àmplia majoria de ciutadans ?
- és possible un projecte clar i solidari mentre domini la lògica de la "competència descarnada en els mercats mundials" ?
- quins són els nivells de cooperació solidària que els europeus estan disposats a assumir ?
- pot haver-hi acció política europeista mentre predominin les lògiques electoralistes a curt termini dels partits ?
Què ha canviat realment després de les darreres eleccions ?
Schulz, Juncker ... déjà vu, no ?
Petites formalitats que els europeistes apreciem, però que els ciutadans ignoren ...
mancats de resultats concrets, i veien els comportaments dels seus dirigents.
Malgrat tot, molt em temo que passaran per sobre sense immutar-se ...
Més que un Tractat, caldria promoure, primer, un gran Pacte de principis, objectius i condicions ...
per després formalitzar-lo en legislació, no al revés.
Com a Espanya: una reforma federal ... però per conviure com ?
Primer mirem d'entendren's sobre el projecte, després ja definirem les regles del joc i els procediments ...
Probablement hauríem de discutir també el model de desenvolupament global: tots contra tots ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada