31 de desembre 2014

Autocrítica institucional mai vista

Impactant el discurs de Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, davant la cúria romana. Una autocrítica feta pel màxim responsable de la institució eclesial, davant les cares petrificades dels seus membres.

La Vanguardia en fa un reportatge més ampli que El País, amb un article de l'Eusebio Val. Les fotos deixen entreveure la sorpresa dels autoproclamats ministres de (el seu) deu. Però vaig veure les cares a les imatges que va transmetre TV3 i servirien elles soles per fer un documental sobre governança institucional.

Si tingués temps, valdria la pena fer una comparativa de com han tractat aquest discurs del Papa els diferents diaris dels diversos colors polítics ...

Sabeu probablement el què penso de les religions: construccions dels homes, liderades per elits jeràrquiques que manipulen els sentiments comprensibles de milions de "persones de bona fe".

Però cal admetre que el què està fent aquest Papa (en majúscules) és espectacular. No mediàtic com el seu predecessor, molt hàbil en els gestos. Aquest Papa sembla més serio, més rigorós, més obert d'esperit.

Ja em va impressionar l'entrevista que li va fer Eugenio Scalfari l'octubre de 2013, i que vaig penjar en aquest blog [mireu-la].

Ara, l'anàlisi del funcionament i comportaments dels membres d'aquest òrgan de govern és exemplar, dur, clar, contundent.

Molt més que el que cap partit polític, ni cap institució, ha fet fins ara, pel que jo conec.
Chapeau Jorge Mario !!!


Val la pena llegir la llista de malalties curials ... i pensar que, si aquests son els millors, els escollits, les elits,
... o bé els processos de selecció son dolentíssims, o bé els ministres divins de nivells inferiors poden funcionar encara pitjor !















































... quina diferència amb el que passa al nostre país, i també a d'altres. La reflexió del Josep Ramoneda a El País del diumenge 21 és contundent !