07 de juliol 2010

La tradicional visita a BXL !

Per descansar, respirar "verdura", prendre el pols a la Comissió, veure bons amics, … i menjar musclos ! (del 21 al 27 de juny ...)

Parant a METZ, per veure la darrera i probablement última gran construcció "pour épater le personnel": la delegació del Pompidou parisenc. Prima l'espectacularitat (com el Guggenheim a Bilbao …), per sobre de la funcionalitat i dels continguts. És com una nova catedral, que és bonic de veure, de passejar-hi … encara que la utilitat sigui relativa i discutible.














A la Comissió, mals vents. Es noten les conseqüències del ralentí del procés de consolidació del projecte, trasbalsat per l'ampliació i la crisi. Excepte les mesures estrictament defensives en l'àmbit econòmic, no sembla haver-hi ha massa entusiasme per les polítiques clàssiques de recerca, educació, medi ambient … I per les més volgudes, les més esperades, les polítiques de cohesió, estan molt contestades i amenaçades de regressió.

De què han servit més de 20 anys de fons estructurals ? No es pensa en el què hagués passat sense aquests fons. Però la realitat és que els contribuents nets no volen o no poden seguir amb un esforç tant important de solidaritat en aquests moments en què prima el "sálvese quien pueda" ... La semestral Spanish Presidency of the Council of the EU, amb moltes penes i poca gloria.

Internament això es tradueix en una falta de trempera europea, en manca d'objectius i de lideratge, en desgana generalitzada, en conservadorisme poruc, en l'augment d'influència dels formalistes i dels auditors. Espanya, com sovint, malgrat els discursos, gestionant molt malament l'ús dels fons estructurals (Corbacho, Mavi Rojo, ...).

A BXL, que viu del funcionariat, no em va semblar que es notés massa la crisi que diuen que patim. Els amics, acollidors, contents de reveure'ns. Filigranes, al seu lloc. El nou museu Magrite, interessant. El chalet Robinson, restaurat i operatiu el transbordador. El nostre piset, a punt d'estrenar tramvia. Els parcs, magnífics com sempre ... quan fa sol. L'hotel Pantone, suggerit per la Maria, simpàtic i original. El viatge, amb la nova furgoneta (una mica tractor ...), perfecte: plena de trastos i tirant com un cavall amb ganes.