16 de juny 2015

Construint noves tradicions

El DIC de l'IEC diu que la tradició és un costum que ha prevalgut de generació en generació.
Normalment, un acte, un gest, una trobada, una activitat tenen un origen, un començament, que, en repetir-lo periòdicament, esdevé un costum, ens hi acostumem ... fins que esdevé una tradició.

Aquests dies, després de la renovació de càrrecs municipals electes, a Galícia hi ha hagut un trencament de la tradició que venia del 1669: els alcaldes de Santiago, del Ferrol, de A Coruña ... no han anat a la Ofrenda al Santísimo Señor Sacramentado per proclamar-li la seva devoció ...

Han obert una nova etapa en els costums, ara progressivament democratitzats. Amb el temps, pot ser que esdevingui una nova tradició homenatjar científics locals reconeguts, com a fet el nou alcalde de A Coruña.

Fa molt temps que discutim de les tradicions missaires. Hi ha tradicions com festejar l'arribada del hivern, de l'estiu, la nit més curta i el dia més llarg, la verema del primer raïm, etc., que tenen plenament sentit. Algunes, malauradament, l'Església les ha reconvertit en festes pròpies: Sant Joan, Nadal, la Pasqua ... i tots, creients o no, funcionem amb aquestes etiquetes cristianes: què farem per setmana santa ? Ens han contaminat els mots ...

A mesura que m'he fet gran, m'he tornat més radical respecte a les innocents tradicions catòliques: el pessebre, els pastorets, els sants i les santes. Confesso que a primers dels '90, a Bruxelles, vaig muntar uns pastorets amb la gent del Casal català. I, quan teníem 20 anys, amb el Julià Cots (que acaba de morir), organitzàvem misses del gall a Sant Bartomeu ...

Però ara ja n'hi ha prou, ja ens hem fet grandets i demòcrates.

Com pensar el tema de les tradicions ?
Doncs mirant endavant. Construint noves tradicions mirant endavant, explicitant propòsits i projectes, concertant el què volem ser, com volem viure i conviure, cap on volem anar colectiva i individualment.

Hauríem d'imaginar actes, gestos, trobades, activitats que, en anar-los repetint periòdicament, en acostumar-nos-hi, ens ajudessin, a tots plegats, a viure i conviure millor, a cooperar més solidàriament per ser més humans i més feliços tots plegats.

Pel que fa a les tradicions que tenim, les hauríem de revisar, per veure si contribueixen efectivament a millorar el projecte de vida personal i colectiva de la majoria, si contribueixin a millorar la nostra manera de ser conscients, autònoms, responsables i solidaris, si afavoreixen una millor convivència. Quina magnífica tradició la del llibre i la rosa en plena primavera !

Perquè no reconvertir la tradició religiosa i consumista dels "reis", en activitats més pedagògiques pels infants ? Hem d'estar tota la vida sotmesos a aquesta tradició que l'Església aprofita per conrear, des de ben petites, les ments innocents dels nostres fills i néts ?

Pensant en les innocents tradicions "nadalenques", i, en general, en algunes de les "tradicions" que es mantenen i fomenten des de l'escola, recupero aquí unes reflexions del Jorge Wagensberg:

- a El País del 5.04.2015 deia que "debería estar prohibido enseñar creencias.
Se puede enseñar la historia de las creencias, però no a creer en verdades por definición blindadas
...";

- a La Vanguardia del 16.05.2015, feia aquesta afirmació rotunda:



Per provocar una mica: anirà el nou alcalde a la missa de Les Santes ?
Malauradament, penso que es mantindrà la tradició.

Intentem muntar, amb imaginació, coses útils que esdevinguin tradicions en la perspectiva d'una millor vivència i convivència.

13 de juny 2015

Permís per punts: una ITV mental cada 2 anys ?


Ahir a la tarda i avui he passat 12 hores en un curs de rehabilitació de conductors. Infraccions: haver passat en vermell, quan encara no s'havien posat verds, dos semàfors "peatonals" amb càmera de control (a Mataró/carrer S Antoni, 4 punts, i a Montgat/antiga nacional, 4 punts), i no posar-me el cinturó després de consultar el mapa per entrar a Granada, 3 punts.

Porto gairebé 50 anys conduint cotxe i moto, amb prop d'un milió de kilòmetres (20.000 l'any ...), sense haver provocat cap accident. Només n'he tingut tres, crec recordar.

El primer, en no poder esquivar amb la Vespa un Delfín que no havia respectat un stop al carrer València, entrant a Barcelona, el 1968. No em va passar res, només el parafangs de davant abonyegat. Però unes iaies em varen voler reanimar amb aigua del Carme i jo, esportista abstemi total aleshores, vaig quedar mig colocat ...

El segon, un cotxe se'm va empotrar darrera del meu Ford Escort perque no va veure que el semàfor es posava vermell i no va frenar, l'any 1985, al carrer Aragó.

El tercer, quan un conductor belga es va passar un semàfor vermell i se'm va empotrar pel costat de la Ford Trànsit, el 1995, al boulevard del general Jacques, a Bruxelles.

És veritat, com ha dit un altre dels assistents, que penso que soc un conductor àgil, hàbil i expert, i que vaig més aviat a l'idea que no pas mirant les boniques senyals de trànsit que coloca una guàrdia civil.

Per tant, he anat al curs amb la profunda convicció que les sancions (pèrdua de 9/12 punts del meu crèdit) han estat absolutament desproporcionades pels fets i pel meu CV "routier". M'ho han confirmat funcionaris de la Campana, que ja coneixen l'atracament infundat que suposen els dos semàfors-trampa.

No entraré ara en el tema de les multes dels 2 o 3 darrers anys per conduir un "vehicle mixte adaptable" a velocitat excessiva (+10 ó 15 km/hora ...). Espero que amb uns papers del fabricant, unes horetes de gestions i algun centenar d'euros, m'estalvii problemes en el futur. Sense tocar rés, modificant un petit codi, el meu cotxe senzill, sòlid i funcional podrà circular com tots els altres cotxes. Burocràcia coneguda.

Tornant al curs, m'ha semblat que l'objectiu és tenir-te 12 hores tancat fent-nos reflexions morals per canviar les nostres actituds al volant. Bones intencions, mètodes no massa rigorosos, molta insistència en la conducció sota efectes de l'alcool/drogues, però molt frapant el testimoni vital d'un accidentat de moto.

Jo m'he quedat amb la idea de què hi ha moltes senyals absurdament colocades, que hi ha normes que caldria modificar o flexibilitzar, com permetre les motos anar per determinats carril-BUS o pels vorals de les autopistes en determinades circumstàncies, que hi ha alguna arbitrarietat en els actes sancionadors, que potser són més efectives mesures pedagògiques que repressives ...

He penjat diverses notes en aquest blog fa anys:
- el 2007, ironitzant sobre el canvi climàtic [aquí];
- el 2008, proposant carrils més estrets per millorar els fluxes de circulació [aquí];
- el 2008, fent propostes per millorar la seguretat dels motoristes [aquí];
- el 2011, insistint en que les motos puguin passar pel carril bus  [aquí] ...

Però, probablement, els efectes generals del curs han estat positius ... tots hem sortit amb compromisos declarats, que tant de bo durin ! Jo he dit que miraré de fixar-me més en les senyals i els radars (per evitar multes ...), que faré més atenció a la conducció després de beure (no era massa conscient dels riscos, ho reconec), ... i miraré de posar-me sovint el cinturó quan vagi en cotxe.

Però em sembla que son bones les intencions per millorar la consciència i el comportament al volant. Fins i tot m'ha semblat genial la idea d'un assistent que ha proposat que tots els conductors passem una ITV "mental" cada dos anys. Un parell o tres d'hores, en grups reduïts, reflexionant i confessant-nos, conjuntament, sobre maneres de conduir. Podria ser molt útil per a la circulació i la convivència cívica.

08 de juny 2015

Eibar: un xino i jo al Museoa

Dissabte dia 6 vaig sortir a les 6 del matí cap a Bera (Navarra), a buscar la Montse. 600 km, 6 hores justes. Després, jo volia anar a dormir a Eibar, però els amics de la Montse ens ho varen desaconsellar: és una ciutat lletja, sense cap interès, deien ...

Varem anar a dormir a una caseta encantadora d'uns amics, gairebé sobre l'aigua, a Deba. Perfecte.

Però després vaig convèncer la Montse que la ruta lògica de tornada passava per Eibar, i que podíem aturar-nos un moment. Flexible com és, de vegades, va acceptar. Aquest matí hi hem anat. Encauada en una vall, plena d'edificis industrials, molts de tancats, no semblava que tingués massa coses d'interès. Molts balcons amb banderes blaugranes, sobretot que ahir al vespre la burocràcia futbolera anunciés que l'equip potser encara es podria quedar a primera: l'Elx baixaria per reiterades marrulleries econòmiques i comptables !

Ens hem parat a mig poble, hem passejat un centenar de metres ... i cap al cotxe. Però en tornar, hem vist un lletreros: hi ha un Corte Inglés (!) i un Museoa. He pensat que potser tindria algun interès, i hem anat a buscar-lo. Hem preguntat a un ciutadà. Ens ha mirat amb cara de sorpresa, molt estranyat, però ens ha dit on era. En una cinquena planta d'una antiga fàbrica mig amagada.

La Montse m'ha donat mitja hora: de l'exterior, no convidava gens a entrar ... De fet, a dins, només érem un xino i jo !
M'han fet descompte per l'edat: de 3 euros a 1'50.

Però, a dins, una gran sorpresa. Moltes armes, lògicament, però també bicis, motos, màquines de cosir i de planxar, de torrar pa ... (Lambretta, Mobylette, Alfa, ...), sense oblidar la formació professional, sempre present a Euskadi. Un museu molt pedagògic, amb molta perspectiva històrica, del passat, del passat recent, del present i mirant (sospirant) cap al futur.

Molt inquietant que ells, amb tota la seva gran tradició industrial i de mecànica de precisió, no vegin clar el seu futur. Aquí els discursos més assenyats diuen que hem de recuperar teixit industrial. Difícil, ho tenim molt difícil, als països del sud de la Unió. L'economia de l'absurd, que diu el Burgaya [link].


Val la pena anar-hi !

04 de juny 2015

Petites reflexions al facebook: recordatori pour mémoire

Com que darrerament penjo (breus) reflexions al facebook, tinc una mica descuidat el blog.
Per lligar ambdós canals, murs o pissarres, anoto aquí les darreres notes penjades després de les municipals del 24 de maig:

- [aquí] comentari sobre la governança a l'Ajuntament de BCN i l'independentisme: anem malament ...

- [aquí] insistint sobre la proposta de la doble volta electoral

- [aquí] proposant preguntar al Rei què li semblen els xiulets: vosté com ho veu ?

- [aquí] unes reaccions a l'entrevista a l'ETSEIB amb joves estudiants

- [aquí] comentant l'entrevista a Artur Mas, en la que es declara escèptic no intransigent ...

- [aquí] recollint propostes operatives del Joan Subirats a El País de diumenge 31 de maig

- [aquí] reaccionant a l'indigne programa sobre el "procés" després del 24.M al punt.cat de TV3

- [aquí] recollint reaccions de dos referents principals, després del 24.M: del Rafael Nadal i de l'Antoni Puigverd

- [aquí] recollint més reaccions, ara del Miquel Puig, guru convergent inteligent ...

- [aquí] reaccionant a la mesquina campanya del govern convergent per tapar resultats i mantenir el caliu ... pagant tots

- [aquí] comentant la xerrada del vigatà Josep Burgaya al Foment: l'Economia de l'absurd ...