27 d’abril 2012

En Pere al Monumental: Evangelium ...

Demà dissabte 28, el Pere i companyia actuen al Monumental amb una obra original.

Dirigits per Maria Rovira, responsable de Trànsit Dansa, presentarán un muntatge que és

"una reflexió sobre la naturalesa humana a partir de textos bíblics. San Tomàs, San Mateu, San Joan i San Pere són a punt de baixar a la terra amb l’objectiu de predicar la vida i miracle de Jesucrist. Son quatre dels dotze apòstols, que apareixeran en el cos de quatre ballarins, interpretats per Reinaldo Ribeiro, Daniel Rosado, Eddie Pezzopane i Pere Molsosa. Tots ells han format part de companyies de diversos països del món i s’han format en dansa clàssica, contemporània i hip hop, per la qual cosa són ballarins especialment versàtils."

"Els quatre personatges proposen proposen una reflexió sobre l'enveja, la traïció, els canvis en les maneres de vida, les crisis del món actual, la importància dels diners i el pes de la religió. Ho fan en les seves llengües originals: català, castellà, Italià i portuguès. La música que els acompanya, combina des de les veus búlgares, místiques i espirituals, fins als ritmes més autèntics de rock and roll. La música és obra de Javier Gamazo, que ja havia composat la partitura d’El Salt de Nijinsky i de Desir, dues de les obres més destacades de la trajectòria de Trànsit."

25 d’abril 2012

25 d'abril ...

... i la nostra Maria ha fet 34 anys !

Hem estat amb ella a BCN, comentant altres "efemèrides" d'aquest dia:
la revolució dels clavells a Portugal el 1975 ... amb el "Grándola, vila morena ..."
























... i l'alliberament de l'Itàlia feixista el 1945 ... amb "Bella Ciao ..."

23 d’abril 2012

Disseny, art, cultura ... al Matadero madrileny

Aprofitant que la Montse tornava a Madrid a predicar, vaig acompanyar-la per passar uns quants dies a la capital. I vaig aprofitar per escapar-me i visitar amb el Panxo el vell Matadero, reconvertit ara en un conjunt d'espais per al disseny, l'art i la creació.















Una reconversió senzilla, respectant les negrors i l'aspror dominants quan s'hi mataven els animals. Amb molt de ferro i fusta.
A la wikipedia hi ha molt bona informació sobre la història i aquesta reconversió, feta, bàsicament, entre el 2005 i el 2007.



14 d’abril 2012

64 el 2012 ...

Són ja molts anys, però el numero encara és bonic.
L'any vinent ja serà diferent. 65 tindrà molta més significació: traspassar un llindar, saltar de categoria ...
De moment, molt ben acompanyat, i ben menjat: gambes argentines congelades ...

08 d’abril 2012

Aiguamolls de l'Empordà: l'observatori dels sitges d'arròs

Aprofitant la visita del Manel i la Mª Antònia i, especialment del bon temps, ahir dissabte varem fer un tomb pels aiguamolls. Molt ben "entretinguts", molta gent, molts pares amb nens. Barat: només 2,5 euros pel cotxe amb 4 persones. Vist el què hi ha, l'haguéssim pagat gustosament 3 euros per cap. Val la pena mantenir el parc, que havia estat amenaçat per la cobdícia d'inversors que volien construir-hi, com a Empuriabrava, 40.000 habitatges !

A mig recorregut, l'extraordinària sorpresa: la reconversió d'un dels sitges d'arròs en un extraordinari mirador observatori dels aiguamolls, de tot l'Empordà, el Montgrí, el Canigó, el Montseny, el Far ...




























Una solució molt enginyosa: una doble escala interior (una per pujar, l'altre per baixar), lluminosa (aprofitant els respiradors per assecar l'arròs), amb un observatori de fusta molt funcional i ben integrat en l'estètica general. Permet enfilar-te uns 20 metres i disfrutar/gaudir d'una perspectiva extraordinària. Després de caminar uns 2 o 3 quilòmetres arran de l'aigua dels petits canals i llacs, pujar a l'observatori permet descobrir tota la riquesa dels aiguamolls.


El volum, l'estructura, l'alçada són molt similars als que jo havia imaginat pel projecte de FAR.GROS a la punta del port de Mataró, el 1992, ara fa 20 anys !. Em reconforta pensar que les meves parides són realitzables. Potser m'ha faltat empenta per promoure-les, o un context més sensible a innovacions d'interès colectiu ...





Posats a parlar d'enginy, cal dir que al Parc també hi ha un altre iniciativa interessant, però encara no acabada: un cargol sense fi (concebut per Arquimedes, fa més de 2.000 anys ?), per fer pujar l'aigua de nivell.

Hi falta una part essencial (penseu-hi una mica ...), però potser la manca de recursos l'ha deixada a mig camí ... De moment, l'aigua l'aixeca una senzilla bomba moguda per un clàssic motor elèctric ... Aprofitarem la propera visita per parlar-ne als responsables del Parc.













El motor que té a la capçalera no és bona senyal: hi hauria d'altres opcions més ecològiques.
Fer servir la força del vent com ho fan els holandesos o d'altres pobles nòrdics.
Mireu les imatges dels fluttermühle a la wikipèdia alemanya !