29 de gener 2007

intentant tirar endavant la Unió Europea

En un acte organitzat avui pel Consell Català del Moviment Europeu, al Parlament de Catalunya, amb el suport de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona ... Alberto Navarro (Secretari d'Estat per a la UE), ens ha explicat i justificat la iniciativa de reunir a Madrid representants dels 18 Estats membres que han ratificat el tractat, més 4 Estats favorables al nou text constitucional.

Abans d'explicar la posició espanyola, ha presentat les opcions possibles:

1/ no fer res i seguir com ara, amb les regles establertes a Niça (fatal ... );
2/ recomençar de zero, rellançar negociacions per un nou text (sense sentit, sense futur, ...);
3/ intentar fer passar el text actual, amb fórmules complexes en determinats Estats membres
(molt difícil, gairebé impossible ...);
4/ millorar el text actual per fer-lo més acceptable als pobles que van votar no,
afegint noves ambicions, noves polítiques, ... (el què volen els més europeístes);
5/ retallar el text a la baixa ... (el què volen els menys europeístes ).

Les negociacions seran dures i difícils. Per preparar el terreny s'ha fet la reunió de Madrid, i el Govern hi ha promogut
la posició que Alberto Navarro va escriure dissabte passat a El País. Molt interessant de llegir !

IN MEMORIAM ... de l'ICT !

Llegeixo avui, a La Vanguardia, un article proposta d'Andreu Mas-Collell, catedràtic, ara, a la Pompeu Fabra, proposant la creació d'un BIT, o d'un CIT (Catalan Institute of Technology), tenint en compte l'iniciativa europea de crear un gran EIT.

Diu que hauria de ser liderat per l'UPC, amb estructura fundacional i una direcció molt potent, amb el recolzament de la Generalitat ...

D'acord. Llàstima que aquest CIT, l'ICT, ja va existir, el va impulsar el Miquel Barceló des del Col·lectiu dels Enginyers Industrials, l'any 87, amb un Patronat ampli i generós. Vàrem (jo hi vaig ser-hi tornant de Madrid aquell anys, i fins la meva anada a Brussel·les) desenvolupar treballs i activitats molt interessants, innovadors, de promoció i suport a la innovació i a la recerca, animant la cooperació interuniversitària (el FORUM de TECNOLOGIA al SET PORTES !), i va durar fins a finals dels '90, mancat d'una clara visió i suport del Govern de la Generalitat de l'època ... i el Sr. Andreu Mas-Collell en va ser Conseller !

Doncs això, IN MEMORIAM !

27 de gener 2007

millora concreta de "governança" a la Gene

Es patent la creixent preocupació per millorar la governança, per establir noves formes de governar més rigoroses, més eficaces, més transparents. En aquest context, el Departament d'economia i finances de la Generalitat, ha decidit utilitzar una nova lògica de programació pressupostària innovadora i clara, que caldria seguir de prop.

No he vist cap comentari als diaris. Però, des de la meva experiència en la reforma dels mètodes de planificació estratègica de la Comissió europea, entenc que l'iniciativa del Departament és molt interessant. Va en el mateix sentit, però de manera més senzilla i pedagògica.

Algunes referències:
- a la presentació de la nova lògica de programació: veieu el pdf del Departament ...
- a la guia metodològica, molt clara i pedagògica: accediu a la Guia ...
- a la reforma dels mètodes de planificació estratègica de la Comissió europea, clicant aquí.

Aquesta nova lògica de programació pressupostària serà, penso, molt útil per ella mateixa, i permetrà una afectació més racional, més clara, més eficaç dels recursos disponibles. Permetrà analitzar les problemàtiques, facilitar la concepció d'estratègies i polítiques, i explicar millor les finalitats de les activitats del Govern, de tots els Departaments i serveis.

Però, també, aquesta nova lògica de programació és la condició necessària per poder seguir l'activitat del govern des de fora, des del Parlament, des dels centres d'anàlisi i de seguiment de les polítiques públiques, des dels organismes i institucions socio-econòmiques.

Només amb instruments de govern clars i transparents és possible la participació. Amb discursos, powerspoints, xifres econòmiques molt voluminosos però no estructurats, sense coherència, sense lògica, sense articulació clara entre problemàtica, recursos, objectius, etc., sense tot això, és molt difícil respectar efectivament l'interès general, i la participació esdevé impossible.

Sense soroll, passos concrets i ferms cap a una nova cultura de govern: parlem-ne !

26 de gener 2007

el Dictamen del CTESCAT sobre la reforma de l'ICS

El Dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESCAT), adoptat a primers del 2006, va aportar elements d'anàlisi i de proposta molt interessants al primer text presentat pel Govern el desembre del 2005.

Entre d'altres, el Dictamen tractava la qüestió de la diversitat d'estatuts del personal, i de la presència de les organitzacions sindicals i empresarials en els òrgans de direcció i de participació. En el seu vot particular, la patronal qüestionava aquesta presència i alertava sobre el fet de considerar l'ICS com a proveïdor preferent del Servei Català de Salut.

L'avant projecte de Llei incorpora la presència de representants de les organitzacions sindicals i de professionals de prestigi, anomenats per la Consellera, no fa referència a l'ICS com a proveïdor preferent, i incorpora moltes de les propostes de detall del Dictamen.

Tot i que fa referència a la problemàtica de l'eficàcia i l'eficiència, el Dictamen del CTESCAT no proposa modificacions importants respecte de les funcions dels òrgans de govern ni respecte dels instruments necessaris per a una efectiva i millor governança.

Les meves anàlisis i propostes son doncs complementàries a les fetes pel CTESCAT.

25 de gener 2007

... més sobre les llistes d'espera

. . . per senyalar que la Consellera GELI té raó quan recorda, davant del possible "desbordament" dels CAPs i dels Hospitals catalans per l'epidèmia de grip, que el sistema sanitari català ja no pot assumir més demanda, i que s'ha evidenciat “la necesidad imperiosa de un aumento de los servicios sociales y de apoyo a la dependencia y que el sistema sanitario no puede por si solo responder a la pluripatología de las personas de edad avanzada y enfermos crónicos”, i que confia que la presió sobre els centres sanitaris es redueixi amb els recursos que aportarà la Llei de la Dependència (cures a casa, més centres de dia, geriàtrics, ...) (l'article sencer a LV d'avui)

Efectivament, aquí encara no estem com al Canadà ...

24 de gener 2007

sobre les llistes d'espera ...

Es torna a parlar de les llistes d'espera als Hospitals. Tema delicat i complicat, molt condicionat pels recursos disponibles. Però, curiosament, Renata Salecl, en un article de sobre les noves angoixes que cada cop més en condicionen, explica una iniciativa original i interessant,
(al suplement CULTURES de La Vanguardia del 24.01.07):

En relación con las ansiedades que afectan a la salud, por ejemplo, el Ministerio de Sanidad canadiense ha descubierto que el control de la ansiedad generada por la injusticia social resulta básico a la hora de lograr que las personas se sientan más sanas. Tras realizar estudios sobre los efectos que padece la sociedad con los cambios del sistema sanitario, los canadienses decidieron realizar en su sistema algunas intervenciones de importancia.

En primer lugar, decidieron reorganizar las listas de espera hospitalarias. Un estudio puso de manifiesto que las autoridades sanitarias no debían dejar las listas de espera de las operaciones quirúrgicas en manos de los médicos, puesto que éstos no solían ser demasiado honestos al manejarlas. A menudo mantenían largas listas para asegurarse de tener suficientes pacientes en el futuro; unas listas largas mostraban que una persona era respetada y podían reportar más dinero.

Según se descubrió, cuando las personas son colocadas en listas sin tener confianza en su correcta gestión y sin saber si serán operadas en un plazo concreto, sus síntomas suelen empeorar con la espera. Si, por el contrario, los pacientes saben que el sistema es justo, que las listas se gestionan de forma honesta y que nadie se colará a menos que se trate de una emergencia, suelen soportar bien la espera sin un aumento de los síntomas. Además de la confianza en las listas, lo que ayuda a mantener atajada la ansiedad es la realización de chequeos periódicos, la presencia de alguien que prepare al paciente para la operación, así como la convicción de que si se produce un empeoramiento será posible adelantar la intervención.

Cuando, como consecuencia de estas observaciones, los canadienses crearon una autoridad local independiente para gestionar esas listas y más tarde éstas se colgaron en internet, la espera de las operaciones quirúrgicas se hizo mucho menos traumática para los pacientes, y su bienestar mejoró de forma considerable durante el tiempo de espera.

En segundo lugar, se descubrió que los canadienses se sienten orgullosos de su país por tener un sistema sanitario que funciona ...

19 de gener 2007

Resum de propostes per a la reforma de l'ICS

Per facilitar-vos la lectura, aquí teniu l'index de les notes:
(les podeu veure seguides clicant a la carpeta "Llei de reforma de l'ICS" , a l'esquerra de la pantalla )

1/ Benvingut l'avant projecte de llei de reforma de l'ICS !
2/ Uns primers detalls sobre la reforma
3/ Unes propostes sobre els instruments de planificació
4/ Alguns comentaris sobre els òrgans de govern
5/ Unes propostes finals sobre els usuaris

Cal veure també el meu comentari sobre el Dictamen del CTESCAT, de gener de 2006, respecte de la proposta inicial del Govern, de desembre 2005 !

Ah ! m'en oblidava: seria una gran idea canviar-li el nom, per facilitar a la ciutadania la comprensió del sistema nacional de salut ...
Estem parlant, de fet, d'una XARXA de CENTRES i SERVEIS per a la SALUT de la GENERALITAT de CATALUNYA !

5/ Unes propostes finals sobre els usuaris (reforma ICS)

En notes anteriors ja hi ha propostes sobre els ciutadans i la seva participació col·lectiva, comunitària, en els òrgans corresponents. Voldria afegir ara un comentari sobre els usuaris individuals, sobre els malalts que utilitzen els serveis i les assistències.

L'Ap de Llei parla en el seu Preàmbul (punt II), del "canvi cultural que experimenta la ciutadania pel que fa a les expectatives que genera el sistema sanitari públic" i que, entre d'altres factors, explica la demanda creixent i els costos creixents, i senyala com a un dels valor que ha de sustentar l'activitat de l'ICS "el diàleg amb les persones usuàries ... "

Després, en parlar de la missió i els valors de l'ICS, cita "el respecte, la humanització i l’ètica en l’atenció a pacients i les persones usuàries" (article 3 punt 2)

Finalment, quan parla dels principis de gestió, es refereix a "la satisfacció de les persones usuàries" (article 4).

Potser seria convenient recollir les darreres tendències sobre aquest tipus de qüestió: en el nou Estatut (article 23), la Llei espanyola sobre l'autonomia del pacient (41/2002), les iniciatives diverses a Catalunya i a d'altres comunitats autònomes ...

Però, sobretot, anar més enllà del què podria semblar paternalisme ... i explicitar més directament la necessària implicació personal dels usuaris, dels malalts, de les seves famílies, en els tractaments i teràpies: no només informar, comunicar, sinó també implicar efectivament, interactuar, interrelacionar amb els usuaris. No és bo tenir pacients passius, els pacients han d'assumir cada vegada més protagonisme en els processos curatius. I ho fan: els pacients estan cada vegada més ben informats, son cada vegada més impacients, com deia un article de El País del 5.07.2005.

L'Observatori suís de la salut constata que "les persones que tenen cura de la seva salut amb competència i confiança en ells mateixos, tenen una millor salut i una millor qualitat de vida que les persones que pensen que no hi poden fer rés i adopten actituds passives ..." (
http://www.obsan.ch/f ). Per tant, considera que "l'empowerment", és a dir, el reforçament de l'autonomia dels usuaris, la millora dels seus coneixements i de les seves competències, la confiança en els seus propis recursos enfront de la malaltia, i la confiança, també, en els serveis de salut, constitueix un objectiu prioritari !

També, les possibilitats de les eines de telecomunicació obren unes possibilitats extraordinàries: per exemple, les propostes de la Comissió Europea sobre la e-Salut, i el seu Pla d'acció per un espai europeu de la salut en línia (2004). La Comissió considera que les tecnologies de la informació i la comunicació poden reforçar el l'empowerment dels ciutadans i el seu poder d'actuació, poden ajudar els professionals, poden millorar els serveis de salut, reduir els errors i la "paperassa", millorar l'eficàcia dels sistemes, ... en definitiva, permetran disposar de sistemes de salut centrats, efectivament, en el ciutadà.


En definitiva, tot i que no n'és l'objecte principal d'aquesta Llei, caldria:


- al nou article 3 proposat,
que el text indiqués, com a un dels objectius estratègics de l'ICS, que cal adaptar les polítiques de informació i reforçar els mètodes de interacció amb els usuaris … .

18 de gener 2007

4/ Alguns comentaris sobre els òrgans de Govern

La funcionalitat i operativitat d'aquest tipus d'òrgans de govern, en l'àmbit dels serveis de salut, però probablement també en molts altres, és sovint qüestionada. Hi ha un ampli consens favorable a buscar dinàmiques que permetin superar el formalisme i la seva manca de capacitat de lideratge, d'impulsió, de govern efectiu. I favorable a repensar les condicions de treball dels seus membres, la seva dedicació i competències professionals, la compensació de la seva contribució en funció del seu estatut personal, etc.

No és ara i aquí el moment d'avançar grans innovacions, però sí que poden millorar-se alguns aspectes. Per exemple:

- en el punt II del Preàmbul, paràgraf tercer,
que parla de "l’orientació empresarial pública de la gestió", en comptes de proposar "un enfocament basat en ... un procés dinàmic de presa de decisions", podria dir-se "basat en noves formes de govern més àgils, més operatives, més participades i transparents ..."

- en l'article 5 punt 2,
que parla dels òrgans de participació, caldria afegir com a finalitat la de proposició de plans o d'iniciatives de millora, i fer-ne el seguiment, tal com ja preveu el Decret de creació i regulació dels òrgans de participació de l'ICS (Decret 202/2005, de 27 de setembre, al punt g del seu article 2).
Seria convenient precisar que aquests òrgans hauran de disposar de les eines o dels instruments i mitjans necessaris per garantir una participació efectiva i útil ...

- en l'article 6 punt 8,
potser no caldria tanta prudència i precisar que els Estatuts no només podran sinó que hauran de crear una Comissió Executiva (millor un Comitè de Direcció que dirigeixi, no que executi, i que acompanyi al Director o directora gerent en les seves tasques !) ...

- en l'article 7 punt 1,
el redactat podria ser: "El Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut és l’òrgan de govern encarregat de la planificació estratègica de l’Institut, en impulsa les actuacions i exerceix el control superior de la seva gestió."

- en l'article 7 punt 2.e (com ja he dit al parlar d'instruments de govern !),
caldria assegurar que el Consell disposarà dels instruments de govern necessaris i efectius, com ara informes, balanços o avaluacions periòdiques sobre activitats i resultats obtinguts ... respecte dels previstos (hem arribat on volíem ? perquè ?), i serà degudament informat, i en temps útil, dels resultats de les auditories previstes a l'article 27.1.

- en aquest mateix article 7,
s'hauria de reconèixer al Consell la capacitat de proposició, d'iniciativa, que, per exemple, tenen els òrgans de participació creats pel Decret 202/2005 ja citat. És molt important per millorar la governança i estimular actituds proactives dels òrgans de Govern, no limitar les seves funcions a escoltar i aprovar propostes de la direcció. Els membres han de sentir que poden pensar, imaginar i proposar ...

- i encara en l'article 7,
s'hauria de donar al propi Consell d'Administració la funció de nomenar i cessar el director o directora gerent. L'Ap de Llei proposa que sigui el Govern qui ho faci (veure article 8.2), a proposta del conseller o la consellera de Salut. Tenint en compte que 12 dels 16 membres del Consell d'Administració representen el Govern, no sembla massa arriscada aquesta fórmula, que donaria més autoritat al Consell davant el director o directora gerent.

- en l'article 9, punt i),
es diu que és el Director qui nomena el personal directiu. Caldria precisar que ho ha de fer informant el Consell d'Administració que el ratifica, si s'escau.

- en l'article 11,
l'Ap de Llei preveu que "el Consell d’ Administració podrà delegar competències en els òrgans de direcció dels centres o serveis de l’ Institut Català de la Salut, si se n’hagués disposat la constitució". Tenint en compte l'orientació general de l'avant projecte de Llei, és a dir que l'ICS actua, segons l'article 4, d’acord amb els principis "... d'autonomia de gestió, desconcentració i descentralització territorials, ... proximitat i orientació de la gestió cap als ciutadans i les ciutadanes", o que l'ICS "s’adapta als principis de desconcentració i descentralització territorials i de gestió d’acord amb el model sanitari de Catalunya i al marc organitzatiu territorial aprovat pel Govern", sembla que l'avant projecte de Llei podria ser més ambiciós i preveure, directament, la creació d'òrgans de direcció dels seus centres i serveis.

- també aquest article 11,
podria recollir l'existència dels òrgans de participació creats, com ja he repetit varies vegades, pel Decret 202/2005. De tota manera, l'avant projecte podria indicar que aquests òrgans hauran de revisar-se en funció, i progressivament, a la posta en marxa dels Governs territorials de Salut impulsats pel Departament de Salut.

- i, finalment, en l'article 18,
atesa la finalitat principal de l'Ap de Llei, podria ser convenient avançar alguns principis sobre la gestió del personal, reconeixent el seu paper fonamental en el funcionament de l'Institut i en els canvis propers (s'ha de mimar el personal !).
Potser, ben dit, fer referència a:

+ l'equiparació/harmonització de les condicions de treball (igual treball/salari igual),
+ als mecanismes de informació periòdica,
+ a la participació en l'anàlisi de les problemàtiques i en la formulació d'iniciatives de millora,
+ a la necessària promoció de la competència i del desenvolupament professional,
+ als necessaris mecanismes de mediació de conflictes, de tractament de les eventuals insuficiències
professionals, o de manteniment de la necessària disciplina ...
( a precisar ! )

16 de gener 2007

3/ Unes propostes sobre instruments de planificació

Cal constatar que a la base de l'avant projecte de Llei de reforma de l'ICS hi ha, encara, una concepció tradicional del govern d'aquest tipus d'institucions. Una concepció que respecta les formes, els números, els temes, però que no facilita als òrgans de govern (o de supervisió …), la direcció estratègica real, efectiva, de les activitats.

Sortosament, el Govern català impulsa una renovació significativa d'aquesta concepció, mitjançant, entre d'altres iniciatives, l'elaboració de "programes pressupostaris", en línia amb la reforma dels mètodes de govern de la Comissió Europea, iniciada l'any 2000 pel comissari Kinnock.

Es tracta d'anar més enllà de la cultura del simple pressupost, i forçar la definició d'estratègies d'actuació a partir de qüestions com ara: on som ?, quins son els problemes ?, on volem anar ?, què hem de fer ?, com ?, amb qui ? … Els òrgans de govern han de ser poder plantejar-se aquestes qüestions i donar-hi respostes pràctiques, clares, que permetin definir una estratègia comprensible, predicable, … i avaluable en els seus resultats. En definitiva, sentit comú organitzat !

Com diu la Guia de la DG de Pressupostos, del Departament d'Economia i Finances, "la planificació estratègica i el pressupost són components integrats de la gestió orientada a resultats. Els plans estratègics assenyalen l’orientació i el pressupost proveeix recursos per poder implementar els plans. Un pla estratègic deslligat del pressupost no té sentit, com tampoc no el té un pressupost sense orientació estratègica …"

L'Ap de Llei (concebuda durant el 2005), parla de missió, de valors, de principis, de pressupostos, … però sense articular aquest conceptes de manera coherent, sense vertebrar-los, sense encadenar-los en una visió estratègica orientada a explicitar i justificar les decisions de manera coherent, transparent i comprensible.

Si el més important son les formes i els procediments tindrem una gestió burocràtica, si el més important son els estudis, informes, anàlisis, power-points, … podem tenir una gestió tecnocràtica. Governar utilitzant les clàssiques memòries d'activitat, i els pressupostos plens només de números, deixa molt poques possibilitats d'anàlisi i d'orientació efectiva als membres dels Consells d'Administració o de Govern ...

La nova cultura de govern i de gestió promoguda pel Departament d'Economia i Finances, aplicada a l'Ap de Llei de l'ICS, exigiria:

- completar l'article 2
Podria convenir afegir un punt 3 que precisés que l'objecte de l'ICS és, també, cooperar amb la resta de prestadors públics de serveis, en la perspectiva de donar eficàcia i coherència global al Sistema nacional de salut …

- refer l'article 3
La missió de l'ICS no pot ser esdevenir un referent i un model. Si fa la feina ben feta, amb eficàcia i coherència, pot ser que sigui un referent, però l'objectiu, la missió, ha de ser treballar bé, prestar els millors serveis possibles !
Els valors anunciats son tots respectables, però no poden citar-se només com a bones intencions, com a referències. De fet han de ser condicions necessàries per a un funcionament eficaç i eficient de l'ICS.

Per tant, aquest article 3 hauria de dedicar-se a fixar els objectius específics, estratègics, de l'ICS, necessaris per aconseguir realitzar l'objectiu principal definit a l'article 2. L'article 3 podria quedar, doncs, més o menys, així:

Objectius estratègics:
* millorar i modernitzar les infrastructures i els equipaments, amb una distribució coherent sobre el territori …
* reforçar les polítiques de personal per tal d'assegurar la competència i motivació dels professionals, promoure unes condicions de treball adequades …
* adaptar la organització i la prestació dels serveis a les problemàtiques progressivament canviants, i garantint una utilització òptima dels mitjans disponibles …
* promoure la utilització de les teràpies més adequades
* adaptar les polítiques de informació i els mètodes de interacció amb els usuaris
* optimitzar la gestió dels recursos financers
* establir formes de govern rigoroses i transparents, que permetin als òrgans de govern exercir una efectiva direcció de la institució i garanteixin una participació efectiva de tots els concernits …

- completar l'article 4
… indicant, tot just començar, que el principal principi de gestió és la planificació estratègica i concertada d'objectius !
De fet, en aquest article hi ha una barreja de conceptes (la desconcentració, la continuïtat del procés assistencial … ), que potser quedarien més explícits i més ben articulats si s'integressin en l'article 3 reformat, com a objectius estratègics, i no com a principis de gestió.

- canviar el punt e) de l'article 7
Seguint la lògica proposada de planificació estratègica, cal definir els instruments de seguiment, de balanç, d'avaluació de les activitats i dels resultats de l'ICS i dels seus centres. En el moment de planificar, es precisa on volem anar i com. Periòdicament, anualment, els òrgans de govern han de reflexionar, recordar on volíem anar, verificar si hi hem arribat o no, i comprendre el perquè. Les memòries anuals son generalment centenars de pàgines que descriuen el què s'ha fet, però no permeten respondre massa a aquest tipus de qüestions.

Per tant, memòries sí, però primer, balanços, avaluacions o informes anuals que relacionin les activitats fetes amb les previstes, els resultats obtinguts amb els previstos, que intentin explicar el perquè de les desviacions eventuals … i facilitin la tasca dels òrgans de govern per redefinir, si cal, les estratègies.

- a l'article 13, canviar l'ordre d'alguns punts
En parlar del contracte-programa de l'ICS amb el Servei Català de la Salut, el primer punt, abans de la relació de serveis i activitats (punt a), hauria de parlar del objectius i resultats esperats (punt c) que han de justificar, precisament, els serveis i les activitats a realitzar.

- a l'article 25
Afegir la necessària vinculació del pressupost a la programació estratègica d'activitats, recordant el què diu la Guia d'ECOFIN: un pla estratègic deslligat del pressupost no té sentit, com tampoc no el té un pressupost sense orientació estratègica …

- a l'article 27
… no cal tocar rés, només insistir en el gran interès de les auditories d'eficàcia i d'eficiència, i no només, com és habitual, les auditories de legalitat formal !

2/ Uns primers detalls de la reforma

Abans d'entrar en temes de fons, alguns detalls interessants:

1) l'Ap de Llei estableix que "la direcció i la gestió dels centres propis de l’Institut Català de la Salut correspondran de forma exclusiva al personal directiu de l’Institut i en cap cas no es podran contractar a tercers. En el cas dels consorcis i altres entitats on l’Institut Català de la Salut participi majoritàriament tampoc no es permetrà la contractació de tercers per a la seva direcció i gestió....". Qüestió delicada CSdM ...

2) l'Ap de Llei precisa que hi haurà . . . "llocs de treball amb funcions de direcció (direccions mèdiques, de personal, de gestió econòmica, per exemple), ... que es proveiran mitjançant convocatòria pública", i altres "càrrecs directius" (gerències, ...) que tindran contracte laboral d’alta direcció, i seran "sotmesos, amb caràcter periòdic, a procediments de verificació de les responsabilitats de la gestió encomanada ... que hauran de permetre examinar, en tot cas, l’eficiència i l’eficàcia en l’activitat desenvolupada, l’equitat en les decisions, l’austeritat i control en la despesa, l’acció per assolir la qualitat total, i l’ètica en l’actuació".
Solució molt interessant que no vàrem saber trobar al CSdM.

3) l'Ap de Llei defineix com a objecte de l'ICS (entre d'altres) "... la prestació d’altres serveis finançats amb taxes o preus públics que li pugui encarregar el Departament de Salut ". Aquesta qüestió va ser objecte de reflexió al CSdM. Ara es formula de manera clara la possibilitat de serveis "de pagament", aclarint que la provisió d'aquests serveis sanitaris i sociosanitaris "la realitzarà els centres i serveis a través dels quals actua aquest Institut" (article 12).
Descartada, doncs, sembla, la subcontractació ...


4) l'Ap de Llei preveu el control financer de l’activitat de l’ICS mitjançant ... " l’emissió d’informes periòdics, que comprendran auditoria de la legalitat i d’eficàcia i eficiència de la gestió". Jo ho vaig proposar al CSdM, i una mica més se'm mengen, acusant-me de desconfiança en el gerent ...

1/ Benvingut l'avant-projecte de llei de reforma de l'ICS !

Després d'una llarga gestació, el Consell Tècnic ha aprovat aquest avant projecte de Llei de l'Institut Català de la Salut, que ara debatrà el Parlament de Catalunya.

Per aprofitar la meva experiència al CSdM, per exercitar les capacitats d'anàlisi, de proposició, de innovació, m'ha semblat interessant fer-ne una llegida a fons. La llei serà molt útil, segur, és necessària i convenient ! Espero que algunes petites reflexions meves puguin potser servir, qui sap, per aportar-hi petites millores ...

Es una Llei que ha de permetre millorar notablement la orientació de les activitats dels centres i serveis de l'actual ICS, que ha d'afavorir millorar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos disponibles, i donar flexibilitat i capacitat de reacció, d'adaptació, al principal proveïdor de serveis de salut a Catalunya.

Es una Llei que servirà sense dubtes per avançar, també, cap a la necessària i progressiva integració operativa de tots els centres i serveis de salut a Catalunya. ICS, no ICS ? serveis públics de salut i punt !

Només aquesta progressiva integració operativa permetrà realment avançar cap a la racionalització de tots els recursos en el territori i facilitarà les polítiques de desconcentració i de descentralització que la consellera Geli impulsa tan coratjosament.

També, amb aquest procés, serà més fàcil establir programes de cooperació i de progressiva articulació entre els sistemes de informació i de comunicació de dades clíniques dels ciutadans, entre les iniciatives i polítiques, d'uns i altres, orientades a la informació i la promoció de la salut.

Un gran repte: la desburocratització dels procediments i la millora de les polítiques de personal, mimant els professionals, garantint unes condicions de treball adequades, superant posicions corporatistes o actituds contraries a formules de gestió modernes i progressistes, i assegurant un millor respecte de l'interès general.

04 de gener 2007

... per clarificar la qüestió de la ETA

Com la majoria, tip d'atentats i d'articles, declaracions, manifestacions, llegueixo avui dia 4, a El País, un article de Joseba Arregi, que, entre d'altres coses, diu:

- ETA es el producto de la incapacidad de aceptar la decisión democrática de los vascos. ETA es el producto de volverse especialmente violenta y virulenta cuando más libertad y autogobierno, más atención al euskera, más soberanía fiscal, más capacidad de autogestionar los recursos financieros ha tenido Euskadi en toda su historia. Una incapacidad cubierta de mil asesinatos ...

- ¿Cuál es el significado único que puede tener la frase de que la política puede ayudar al fin de ETA ? Que el Estado, a partir de la convicción inequívoca y compartida de la voluntad de ETA de ponerse fin a sí misma, puede buscar un tratamiento de los presos dentro de la legalidad, pero con generosidad. De lo que no se puede hablar con ETA nunca es de política.

Més clar, difícil !